Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
camaleó

Camaleó banyut (Ch. jacksoni)
© Corel / Fototeca.cat
Herpetologia
Nom de diversos rèptils saures, de la família dels camaleòntids, els quals pertanyen als gèneres Chamaeleo i Brookesia.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos comprimit lateralment, i el cap i el dors adornats amb una sèrie de crestes, carenes o banyes Llurs dimensions oscillen entre 6 cm i 57 cm segons les espècies La cua és en general prènsil els dits, ben desenvolupats i proveïts d’ungles, són disposats en dos grups, un de tres i l’altre de dos, i formen, així, una mena de pinça que els facilita la vida arborícola Les dents són de tipus acrodont, i la llengua, emprada per a caçar, és cilíndrica, summament llarga i protràctil Els ulls, que sobresurten de les òrbites, s’orienten a voluntat en totes…
Sant Bernabé d’Ares (Cabó)
La vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra Al segle IX el monestir de Sant Climent de Codinet…
Santa Eulàlia de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…
Sant Sepulcre de la Seu d’Urgell
Art romànic
L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén Si bé aquestes dues…
Capella del Sant Sepulcre (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església, documentada des del 1067, es trobava molt a prop de la Seu, i era designada com a capella forana d’ella Cal tenir present que també hi hagué un altar del Sant Sepulcre a l’interior de la catedral, a l’absis central, que apareix esmentat per primer cop l’any 1126 Molts autors han situat aquest temple al cementiri del Paradís Segons la nostra opinió aquesta capella era al cementiri situat davant de les portes de la Seu Això es dedueix d’un document del Libri antiquitatum de l’any 1078, en què Ponç Geribert, canonge del Sant Sepulcre, rep de la canonja dues casetes petites…
Castellvell de Giminells (Sant Jaume Dels Domenys)
Art romànic
Situació Restes, ara molt malmeses, d’aquesta fortificació ECSA - F Raurich Restes d’una fortificació situades en una petita elevació, en una plana, al costat de la riera de Sant Marc, prop d’una font, en la part occidental del terme de Sant Jaume dels Domenys Mapa 35-17447 Situació 31TCF779738 Si agafem la carretera que surt de Sant Jaume de Domenys cap a la Torregassa, quan arribem al trencall de l’Hostal hem de girar a la dreta A uns centenars de metres, davant de la masia de Can Pau de les Vídues, trobarem les restes del castell JBM Història Giminells avui en dia és anomenat…
castell de Calafell
Castell
Castell de Calafell (Baix Penedès), al cim d’un turó, a la part alta del poble.
Les restes del castell Situades a l’extrem sud d’un turonet, són formades per un recinte poligonal, una sitja i un pou El recinte fa uns 36 m, de nord a sud, per uns 21,5 m, d’est a oest Les parets tenen uns 130 cm de gruix, i cada pany de mur sembla que tenia uns cossos sortints, amb diverses sageteres L’aparell és fet amb pedres petites i collocades en filades, unides amb morter de calç La sitja, de boca circular, té una profunditat de 153 cm i un diàmetre màxim de 110 m En el pou, de 6,9 m de profunditat per 2,6 m de diàmetre intern, s’ha calculat que hi poden…
cordes vocals

Cordes vocals
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Plecs o llavis simètrics, a dreta i esquerra del tub respiratori, en direcció anteroposterior, que poden vibrar quan s’afronten a la línia mitjana.
Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que…
batallola
Transports
Conjunt de barres verticals i horitzontals que formen un espai per a estibar-hi els cois; van situades a banda i banda dels compartiments on és allotjada la tripulació.
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta principalment de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina