A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada. L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959. Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat. En el Spill… del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre els llocs que formaven la batllia de Coll de Nargó del quarter d’Organyà, s’esmenten junts els masos de Santa Eulàlia, de Ramoneda i de Pujalt de Ramoneda, habitats tots tres per Jaume Boadella; eren de la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, hereva dels béns de l’anterior monestir d’Elins, si bé “fan a la señora reyna e vezcomtessa cascun any de alberga trenta sous barcelonesos”. A la mateixa obra, aquests tres masos figuren també dins de la batllia de Sallent i Montanissell, concretament al lloc de Centinyà. L’any 1904 es registraven dues cases a Santa Eulàlia, però no s’hi esmenta l’existència de cap capella. Aquestes dues cases, situades al peu del camí que porta de Coll de Nargó a Sallent, no semblen guardar cap vestigi d’aquesta capella.