Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
Gerardo Diego y Cendoya

Oscar Esplà,entre Gerardo Diego i Federico García Lorca
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
El seu primer llibre Romancero de la novia 1920, acusà influències de Juan Ramón Jiménez i d’Enrique Menéndez Pelayo A Madrid s’incorporà al moviment ultraista i escriví a la revista “Grecia” també collaborà a “Ultra” d’Oviedo Més tard s’adherí al creacionisme Fruit d’aquesta etapa són Imagen 1922, Manual de Espumas 1924, Fábula de Equis y Zeda homenatge a Góngora, 1927, Limbo i Poemas adrede 1932 edició completa el 1943 Són també d’aquesta època els primers versos neopopularistes a la manera d’Alberti i García Lorca, i les primeres obres de retorn al realisme Versos humanos ,…
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…
associació administrativa de cooperació
Dret administratiu
Agrupació dels propietaris de terrenys subjectes al sistema d’execució urbanística de cooperació que, ultra aportar els terrenys de cessió obligatòria, col·laboren amb l’administració pública en l’execució de les obres d’urbanització.
Santander
Vista de la ciutat de Santander a la zona de El Sardinero
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…
Salzburg
Panoràmica de Salzburg des del casino
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del land de Salzburg, Àustria.
Situada a la vora del Salzach, la ciutat antiga s’aixeca a la riba esquerra del riu, al peu del Mönchsberg, coronat pel castell de Hohensalzburg s XI, i conserva el seu tipisme en les cases i els carrers La ciutat nova s’ha desenvolupat a l’altre costat del riu i el seu creixement ha tingut lloc principalment en el període d’entreguerres És un centre comercial i cultural molt important, lligat sobretot a una gran vocació musical unida al record de Mozart Té algunes indústries de mecànica de precisió, tèxtil, alimentària, química, etc Bisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universität…
monestir de Montecassino
Monestir
Monestir situat damunt el turó homònim (519 m), entre Nàpols i Roma, al costat de la ciutat de Cassino .
Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un terratrèmol…
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…
trajectòria

Elements característics de la trajectòria en artilleria
© Fototeca.cat
Militar
Línia que descriu el centre de gravetat d’un projectil en el seu camí per l’aire.
Si el projectil es mogués en el buit, la combinació de la força adquirida en el canó i de la força de la gravetat faria que la trajectòria fos una paràbola En moure's en l’atmosfera, però, apareixen altres forces, com ara la resistència a l’avanç, la resultant de les interaccions de l’aire i del projectil, amb el seu moviment de rotació sobre el seu eix longitudinal, i les degudes a altres factors, especialment el vent En artilleria, on té un interès especial l’estudi de la trajectòria, els elements característics són, ultra la peça i l’objectiu, el pla de tir que és el pla que…
el Castellet de Banyoles
Antic llogaret
Important poblat ibèric a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…
radiador

Radiador d’aigua d’aletes per a automòbil
© Fototeca.cat
Calefacció
Aparell que presenta una gran superfície de radiació.
Emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc, com en els de les installacions de calefacció central, o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula, com en els dels circuits de refredament dels motors de combustió interna, especialment els dels vehicles automòbils Els radiadors de motor , en els quals el líquid calent entra per la part superior i surt per la inferior, ja refredat, poden ésser d’aigua, eventualment barrejada amb líquids refrigerants, o d’oli, segons que per l’interior circuli aigua o el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina