Resultats de la cerca
Es mostren 2563 resultats
Tommaso Campanella
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof, teòleg, teòric polític i poeta renaixentista italià Giovanni Domenico Campanella
.
A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…
Josep Oller i Roca
Cinematografia
Empresari.
Vida De família d’industrials tèxtils, visqué a París des de petit Home emprenedor i amb nombroses aficions, feu prosperar el negoci familiar tèxtil, però el 1865 també creà una agència que gestionava els hipòdroms francesos i un parell d’anys després Le Pari-Mutuel i el "Butlletin des Cours", primera publicació sobre el sector Alguns anys més tard, s’introduí en el món de l’espectacle i les sales d’atraccions i gestionà els locals següents Cafè de Baden 1876, que convertí en Fantaisies Oller La Bombonnière el Théâtre des Nouveautés 1878 el Petit Parc 1881 l’hipòdrom de Saint-Germain 1882 la…
Rafael Santos i Torroella
Autoretrat, de Rafael Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Crític d’art, poeta i dibuixant.
Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…
,
Joan de Sagarra i Devesa
Teatre
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i crític teatral.
Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal 1963-64 i a El Correo Catalán 1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a El Correo Catalán 1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario 1976-78…
,
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i possibilitat d’…
L’ONU prohibeix la clonació humana
Medicina
L’Assemblea General de l’ONU aprova la Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets Humans, adoptada per la UNESCO el 1997 i impulsada per França El text condemna la clonació de cèllules per a la reproducció humana i regula els drets de l’individu davant de la investigació i la conducta dels científics El document no té força de llei, però obliga moralment al seu compliment els 186 països signants de la UNESCO, tot i que es té coneixement de diversos laboratoris nord-americans que treballen per aconseguir la clonació de cèllules humanes
soviet
Política
Dret constitucional
Assemblea política legislativa de l’URSS (1917-91).
Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder legislatiu i nomenaven, entre els seus membres, els…
Mobilitzacions massives a França contra la reforma de les pensions
Comença una onada de manifestacions i vagues contra la reforma de les pensions del govern Macron, que té com a objectiu substituir els 42 règims especials de jubilació existents per un únic sistema universal, que en la majoria de casos comportaria retardar-ne l’edat El primer dia unes 800000 persones surten al carrer a les principals ciutats uns 65000 a París Els sectors més afectats són els ferrocarrils i el transport aeri La incidència també és elevada a les escoles i als hospitals El 12 de desembre, vuitè dia de mobilitzacions, el govern presenta el projecte de llei amb alguns…
Narcís Xifra i Masmitjà
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871 Installà la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona 1873, per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat Féu importants installacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta 1875, la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició …
Johann Georg Theodor Graesse
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari i historiador de la literatura alemany.
Doctor en filologia per la Universitat de Leipzig 1834 Entre el 1843 i el 1854 fou el bibliotecari privat de Frederic August II de Saxònia Fou també director del gabinet numismàtic i del museu de la porcellana de Dresden Entre el 1837 i el 1860 publicà Lehrbuch einer allgemeinen Literärgeschichte aller bekannten Völker der Welt ‘Tractat d’història de la literatura universal de tots els pobles coneguts del món’, i el 1861, Orbis latinus, oder Verzeichnis der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc ‘ Orbis latinus , o inventari dels noms llatins de les ciutats més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina