Resultats de la cerca

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en la creació…

La Generalitat valenciana sollicita a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la prolongació del canal Xerta-la Sénia Tarragona per a permetre el regatge d’una àmplia zona del nord de Castelló

La seva família fou represaliada pels franquistes a la fi de la Guerra Civil Els anys cinquanta entrà en contacte amb el cercle literari format entorn de l’ Editorial Torre  El seu primer poemari fou  Canción olvidada 1947 Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls de poemes  Altra veu  i Eva en el tiempo , de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior Criatura múltiple 1954, guardonada amb el premi València de poesia 1953, Aquí  1956, Tierra viva 1956 i  Ratlles a l’aire  1956, premi Ciutat de Barcelona Aquest mateix any la seva Antología general  rebé…

Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…

Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila

De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954

Fou organista de la seu de València del 1645 al 1665 El succeí Joan Cabanilles, i impulsà l’escola musical valenciana Després actuà a Saragossa i a Madrid És autor de misses, tonos, tonadillas i goigs