Resultats de la cerca

Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà…

Vida De formació autodidàctica, exercí com a organista en diverses esglésies i monestirs d’Àustria i Hongria El 1768 s’establí a Viena, on es dedicà a la fabricació d’orgues, segons consta en els seus capítols matrimonials L’any 1772 entrà a la catedral com a segon organista, i el 1793 passà a ocupar el càrrec de mestre de capella, que conservà fins a la mort Fou un professor reconegut -amb deixebles de la categoria de C Czerny i L van Beethoven-, i els seus escrits sobre l’ensenyament de la composició tingueren una gran difusió Com a compositor, fluctuà entre el Barroc i l’estil…

Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…

De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en caure les…

Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare i després estudià al seminari dels jesuïtes de Praga Fou alumne de BM Cernohorský L’any 1722 es traslladà a Viena per estudiar amb JJ Fux El 1731 era compositor i mestre de capella del comte V Kinsky i del 1741 al 1750 serví com a mestre de capella de l’emperadriu Maria Teresa Fou un destacat intèrpret de viola de gamba i de tiorba La producció musical de Tuma pertany estilísticament al Barroc tardà Moltes de les seves obres religioses -misses, motets, salms, himnes- són escrites segons el model palestrinià, tot revelant la…

Es formà com a nen cantor a la capella de Margarida d’Àustria, a Gant A la mateixa ciutat cursà estudis universitaris Fou mercenari al servei de l’exèrcit espanyol fins que s’ordenà de sacerdot l’any 1539 Entre el 1540 i el 1543 fou mestre de capella de la catedral de Kortrijk, càrrec que hagué d’abandonar a causa de problemes administratius i de la seva afició a la beguda Gràcies a la protecció de Maria d’Hongria obtingué una plaça de mestre de capella a la cort de Ferran II a Viena, com a ajudant d’Arnold von Bruck, a qui poc temps després succeí quan aquest es retirà l’any…

Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera simfonia,…

Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment interpretà…