Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
centrifugació
Química
Procediment mecànic de separació dels components d’una mescla, de densitats o grossàries diferents, efectuat per mitjà d’una centrifugadora.
La centrifugació és emprada en diverses operacions industrials, com ara clarificació, classificació, filtració, separació de fluids no miscibles o decantació forçada, extracció i escorriment Entre les aplicacions més importants de la centrifugació cal esmentar la separació de la nata de la llet, la clarificació de les laques i la concentració del làtex de cautxú Es basen en la centrifugació els aparells d’escórrer roba, industrials o domèstics En el laboratori, hom empra la centrifugació principalment per a accelerar la filtració i, en les ultracentrifugadores, per a…
leitmotiv
Literatura
Música
Fragment musical que, a manera de tema recurrent, va apareixent durant el curs d’una obra però no de forma idèntica o estereotipada, com en el cas del tema d’una fuga o la tornada d’un rondó, sinó de manera variada i transformada, i amb la intenció de fer ressorgir el record d’una idea, situació o personatge presentats anteriorment, o de suggerir a l’oient una predicció, intuïció o tipus de sentiment.
El terme, traduïble per ‘motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les darreres òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si menor de F Liszt
,
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ <…
cònsol
Història
En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria (gremi).
Segons els indrets i les èpoques foren anomenats també caporals, sobreposats, prohoms, majorals, majordoms, clavaris o priors Representaven la corporació davant l’autoritat municipal, feien d’inspectors del treball i de jutges en conflictes interns i integraven el tribunal d’exàmens per tal d’assolir el grau mestre Eren elegits anualment pels mestres de l’ofici o confraria
diftèria
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa aguda, epidèmica, produïda pel Corynebacterium diphtheriae o bacil de Klebs-Löffler.
Afecta sobretot els nens d’un a cinc anys, i és de predomini hivernal És característica la formació de pseudomembranes fibrinoses molt adherides i blanques —o marrons si hi ha hemorràgies— a la gola i a les vies respiratòries i digestives superiors, amb simptomatologia local de tumefacció, disfàgia, dispnea, etc Si la membrana es localitza a la laringe, el malalt pot morir d’asfíxia Les alteracions generals febre, astènia, anèmia i paràlisi són produïdes per l’alliberament de les toxines bacillars El malalt ha d’ésser aïllat, i cal esterilitzar tot allò que hi tingui contacte,…
orguenet
Música
Instrument musical que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
La seva sonoritat és semblant a la d’un piano, però amb timbres i campanetes incorporats Instrument típic de músics ambulants, adquirí una gran popularitat a Madrid, on era un element important en les verbenas o festes de barri
registre
Música
En una veu o un instrument, conjunt de notes que comparteixen alguna característica comuna -generalment tímbrica, d’emissió, etc.- que les diferencia, més o menys clarament, de la resta.
Així, per exemple, en el clarinet es distingeixen els registres clarinet i chalumeau en la trompeta, els registres principale i clarino clarí en la veu, els registres de cap, de pit, agut, greu, etc Sovint, el fet de dividir en registres el conjunt de notes que una veu o un instrument pot emetre respon més a criteris tècnics -molt més interessants per a l’instrumentista que per a l’oient- que realment musicals
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
ànima
Militar
Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud
Centre de Desenvolupament Infantil i d’Atenció Precoç
Psicologia
Centre que atén els infants de 0 a 4 anys amb dificultats evolutives o risc de patir-ne.
Les famílies s’hi adrecen per indicació del seu pediatre, de la llar d’infants, de l’escola o per iniciativa pròpia, quan tenen alguna preocupació per l’evolució que segueix el seu fill o filla L’equip és pluridisciplinari i expert en atenció precoç en formen part pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes i assistents socials, els quals desenvolupen funcions diagnòstiques i terapèutiques Depèn de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya