Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Recife

Església Olinda, Recife
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Pernambuco, Brasil.
Situada a la costa atlàntica, en una plana alluvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són Recife barri antic, San Antonio barri central i Bõa Vista barri modern Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom recife a la ciutat Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’immigrants…
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació amb el priorat…
Mare de Déu del Mont

Aspecte exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo als XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó…
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una gran puixança…
italianisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir d’aquesta llengua emprat en una altra llengua.
Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del…
harmonia
Música
Ciència que té per objecte la formació i l’encadenament dels acords.
Als XVII els músics començaren a extreure de l’escriptura polifònica al voltant de la monòdia els principis harmònics bàsics Les relacions harmòniques es manifestaren en les combinacions dels acords L’estudi de l’harmonia pot ésser dividit en tres grans apartats els acords i llurs característiques, la manera de realitzar-los i l’estudi de les notes estranyes a l’acord En el primer hom estudia la nomenclatura dels acords i llur classificació en consonants i dissonants Això ha estat en evolució constant, puix que la noció de consonància i de dissonància…
Jordi Maluquer de Motes i Bernet
Jordi Maluquer de Motes i Bernet
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Es dedica preferentment a la recerca de temes d’història econòmica i social relatius a Catalunya i a les Antilles És autor de nombrosos articles en revistes científiques i collaboracions en obres collectives Destaquen entre altres El socialismo en España 1833-1868 1977, Catalunya, la fàbrica d’Espanya 1985 i Industrialización y nacionalismo análisis comparativos 1985 Des del 1992 és director, juntament amb JNadal i AMacías, de la collecció ‘Cruzar el…
moreria
Història
A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.
Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en…