Resultats de la cerca

Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el segle II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas segle X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats…

Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…

Vida i obra Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Abandonà la carrera jurídica i es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia , escrites amb motiu de la…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España Regional”, a la…

Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de…

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a…

Vida Iniciat en la música pel seu pare, els anys setanta es traslladà a Madrid per estudiar-hi enginyeria de camins i allí prosseguí la seva formació musical, aquesta vegada de manera autodidàctica Al final d’aquella dècada tornà a Mallorca, on actuà com a pianista en diverses vetllades concertístiques L’any 1886 introduí per primer cop la música de R Wagner a l’illa interpretant en concert la Gran Marxa Imperial El 1888 començà la seva activitat periodística, que es convertí en un eix central de la seva vida i que li permeté d’expressar les seves idees reformistes i la seva visió crítica…

La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cellular Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunoglobulina De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’impedeix l’activitat perjudicial…

Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…