Resultats de la cerca

D’estament noble, es doctorà en dret Durant la guerra de Successió, en la qual fou filipista, ocupà el càrrec d’auditor i de jutge de béns confiscats per la Inquisició També fou advocat major de l’Ajuntament de Ciutat, jurat 1715, jutge de pariatge 1725 i d’apellació 1740 Pel que fa a la seva tasca com a historiador, el 1717 fou nomenat cronista general del Regne de Mallorca i, poc després, membre honorari de la Real Academia de la Historia de Madrid És autor d’una Historia general del reino de Mallorca 1723, que aporta diverses notícies sobre el regnat de Felip V, i que no s’…

Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada per Šēr Šāh i donà un gran…

Vers el 1940 fundà el Partit de la Resurrecció Àrab Ba’ṯ , panàrab i socialitzant, del qual fou nomenat secretari general 1942 i president 1947 El 1952 el grup es fusionà amb el Partit Socialista Àrab de Hawrānī Des de la formació de la RAU 1958 el Ba’ṯ mantingué dues ales en el seu si, la més moderada de les quals fou encapçalada per Aflak, el qual, en ésser dissolta la RAU 1961, intentà encara una nova federació entre Egipte, Síria i l’Iraq Aquesta ala assolí el poder a Síria el març del 1963, però en fou bandejada pocs mesos després juliol de 1963 pel grup de Hawrānī, que el…

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les seves obres…

Lluità a Flandes 1602-07 Virrei de Sicília 1610-15, pacificà l’illa, dominà els barons feudals i organitzà les defenses Envià dues vegades una esquadra a Tunis 1612, amb èxit També envià ajut econòmic i una esquadra als grecs de Morea perquè es rebellessin contra els turcs i se n'independitzessin, però no fou ajudat pel govern de Madrid i renuncià al virregnat Nomenat virrei de Nàpols 1615-17, organitzà la marina i continuà, amb èxit, la lluita contra els pirates turcs 1617 Tanmateix, hi renuncià a causa dels obstacles posats a la seva política Fou l’inspirador de la famosa…

Estudià el batxillerat a Tarragona i es llicencià en medicina a Barcelona 1915 Fou alumne intern als hospitals de la Santa Creu i Clínic i, després, metge ajudant de cirurgia de la Santa Creu i al departament anatòmic El 1920 fou nomenat professor adjunt d’anatomia de la facultat de Barcelona, i el 1926, per oposició, catedràtic d’anatomia de Salamanca dos anys més tard fou traslladat a Barcelona amb el mateix càrrec La Universitat Autònoma de Barcelona 1933 el nomenà catedràtic d’urologia Fou el primer director de l’Escola Professional d’Urologia creada el 1954 Es féu mereixedor d’un…

Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou…

El 1487 fou nomenat cap de la flota de quatre vaixells que deu anys més tard partí cap a l’Índia vorejant l’Àfrica Arribà a Sofala, a la costa oriental març del 1498, i visità Moçambic, Kilwa, Mombasa i Malindi, on els àrabs intentaren de retenir la flota Gràcies a la collaboració d’un pilot indi cristianitzat, pel maig arribaren a Calicut, a la costa occidental índia Malgrat l’hostilitat dels àrabs i dels hindús, Vasco da Gama s’ocupà d’establir bases comercials i tractats amb els reietons locals i tornà a Lisboa, on rebé el títol d’almirall d’Índies A fi de destruir la…

Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC  des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España  PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari…

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…