Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
apiari
Apiari
Apicultura
Lloc on és situat un nombre més o menys gran de ruscs, amb vista a l’explotació de les abelles, especialment la instal·lació feta segons les normes de l’apicultura racional.
L’apiari ha d’ésser situat, dins la regió adequada, en un lloc sec, arrecerat i a cobert de les temperatures extremes Els ruscs han d’ésser protegits contra el sol de migdia, però orientats de manera que puguin rebre el sol del matí i el d’hora baixa, i han d’ésser talment disposats que en facilitin, alhora que la identificació i la lliure circulació a les abelles de les respectives colònies, la manipulació i el trànsit a l’apicultor
Llibre de l’esplendor
Història
Obra clàssica de la càbala, atribuïda per alguns a Sime’on bar Yoḥay i per altres a Mošé ben Šem Ṭob de Lleó, que en fou el divulgador al s XIII.
Redactada en la seva part principal entre el 1240 i el 1280, és integrada per una sèrie de prediccions sobre el Pentateuc La seva interpretació es basa en la teoria de l’emanació i les deu sefirot , estructurades gràficament en forma d’arbre
funció inversa d’una funció
Matemàtiques
Donada una funció f(x), funció g(x) que satisfà (f₀g) (x)=(g₀f) (x)=x, on ₀és la composició de funcions: (f₀g)(x)=f[g(x)).
La funció inversa de f és representada, generalment, per f - 1 , i hom diu que composta amb f dóna la identitat En són exemples, la funció logarítmica, que és la inversa de la funció exponencial, o la funció arcsinus que és la inversa de la funció sinus
Beatus de Girona
Miniatura d’una pàgina del Beatus de Girona
© Fototeca.cat
Manuscrit miniat, obra de l’escrivà Senior i dels miniaturistes Emeteri i la monja Ende; fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on és conservat.
Bé que incomplet, té encara 284 folis és de lletra visigòtica, la qual cosa demostra que fou importat, segurament dels regnes de Lleó Les miniatures són molt riques en policromia i hi abunden l’or i l’argent Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat a Beatus copiat a Girona al final del s XI i conservat a la biblioteca de Torí
l’Enterrament del senyor d’Orgaz
L’Enterrament del senyor d’Orgaz
Pintura
Mural d’El Greco (480 per 360 cm) conegut per L’enterrament del comte d’Orgaz, pintat per a la parròquia de Santo Tomé de Toledo (1586-88), on és conservat.
Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina
esportí
Oleïcultura
Recipient format per dos discs d’espart cosits per les vores, un dels quals té una obertura central circular per on hom introdueix la pasta d’oliva per premsar-la-hi.
artèria facial
Anatomia animal
Branca de la caròtide externa originada al coll que, després de voltar la vora inferior del maxil·lar inferior, es dirigeix a la cara, on dóna lloc a diverses branques i anastomosis.
És l’artèria encarregada d’irrigar la faringe i una part de la cara
estat de dret
Política
Dret
Estat on regeixen la supremacia de la llei entesa com a expressió de la voluntat general dels ciutadans, la divisió de poders i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.
Cal remarcar que si no es compleixen aquestes condicions es pot parlar d’un estat amb dret, però no d’un estat de dret És per això, i especialment en la idea de la llei com a emanació de la voluntat dels ciutadans, que s’associa l’estat de dret a les formes de govern democràtic Derivades d’aquestes tres primeres característiques bàsiques, en l’estat de dret s’observen també la reserva de llei , el principi de legalitat , el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió de drets o…
Dietari de la generalitat
Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.
L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos allusius als fets comentats Les anotacions són agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 els posteriors foren destruïts a l’època borbònica, i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713 Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu 1888, que en…