Resultats de la cerca
Es mostren 41621 resultats
Ancosa
Masia
Masia situada a la serra d’Ancosa, dins el terme municipal de la Llacuna (Anoia).
Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir
milanès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gal·loitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó de Ticino, a les valls grisones i al Trentino.
En llombard hi ha pèrdua de vocal final que no sigui -a , palatalització de CL > č i de GL > ǧ, eliminació de consonants dobles, etc El llombard es divideix en dos grups l’oriental i l’occidental, separats per l’Adda, i que presenten trets diferencials en oriental cau la nasal final i en occidental no en occidental hi ha obertura vocàlica i > e i u > ö i en oriental no En el camp del lèxic tegnola W/ grignàpula E, ‘ratapinyada’, etc
districte federal
Geografia
Política
Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal.
No pertany a cap estat de la federació i depèn normalment de l’administració directa del govern La seva extensió no coincideix sempre amb l’aglomeració urbana corresponent El districte federal de Washington, per exemple, no és tan extens ni té tants habitants com l’àrea metropolitana, però el de Brasília és molt més extens que l’aglomeració urbana de la capital actual Hi ha districtes federals a l’Argentina, a Austràlia, Àustria, el Brasil, els EUA, l’Índia, Mèxic, Nigèria i Veneçuela
observació
Sociologia
Tècnica de recerca utilitzada en sociologia i en antropologia.
Pot ésser, en relació amb l’observador, no participant o participant, declarada o clandestina L’observador no participant resta fora del sistema o de la situació que ell estudia l’observador participant assumeix el seu paper i es compromet en els límits del seu camp d’observació L’observador declarat és identificat en tant que enquestador per les persones observades l’observador clandestí no ho és Aquestes dues classificacions moltes vegades s’agrupen i l’observador participant s’identifica amb l’enquestador
pont
Unitat funcional per a interconnectar dues xarxes o subxarxes homogènies, generalment d’àrea local.
Fa les funcions d’un repetidor selectiu rep trames de dades des d’una xarxa local LAN, o un segment de xarxa, que van adreçades a una altra LAN, o a un altre segment, i comprova si hi ha errors abans de retransmetre-les Si les trames no van adreçades a l’altra LAN, no les retransmet Actua al nivell d’enllaç nivell 2 del model OSI De vegades els catàlegs dels fabricants no distingeixen entre els ponts i els encaminadors encaminador
Oixíu d’Armènia
Història
Rei de la Petita Armènia (1308-20).
Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V
micel·la
Química
Partícula col·loidal situada en un sistema dispers i constituïda per un nucli amb càrrega envoltat d’una atmosfera iònica.
Segons J Duclaux, que fou qui suggerí aquest mot el 1905, les micelles només poden existir en dissolucions liòfobes La partícula té una càrrega elèctrica deguda a la condició no equilibrada dels seus ions superficials, i és envoltada, en el medi de dispersió, d’ions de càrrega de signe contrari als de la partícula Mentre la càrrega de la partícula no s’equilibri amb la càrrega dels ions, la partícula restarà estable i no es produirà la coagulació de micelles
teoria dels valors
Filosofia
Doctrina que, enfront del relativisme historicista de les acaballes del segle XIX, cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena ‘‘regne del deure’’ o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit.
També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…
bonsai
bonsai
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques el menys voluminosos possible.
Documentat des del començament del segle XIV a la Xina, poc temps després passà a l’arxipèlag del Japó, i allà es combinaren les dues formes de cultiu que aprengueren dels xinesos la imitació de la natura i les formes harmonioses no fou fins al segle XIX que arribà a Occident No hi ha cap espècie d’arbre que no pugui ésser objecte del bonsai si les seves arrels es poden posar en un test i el seu tronc es pot anar podant repetidament El resultat d’aquest tractament no és el mateix per als fruits, flors i fulles ja que no s’…
Sant Joan de les Quadres (Calonge de Segarra)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Calonge No tingué funcions parroquials i no degué passar de sufragània o de capella rural del lloc de Quadres Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona, senyors del lloc Les primeres notícies del lloc i de l’església corresponen a l’any 1154, quan en la butlla del papa Anastasi IV per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions confirmades apareix la de Sant Joan de Quadres Quadris , amb la vila i els delmes No es coneix com passà a dependre de la canònica cardonina…