Resultats de la cerca

A migdia del municipi de Llanera, prop de la comarca de la Segarra, es pot observar el castell de Cellers, situat al mateix turó on hi ha el poblet de Cellers En un document de l’any 1187, de l’Arxiu Diocesà de Solsona, llegim que “ Pedrona ” donà a la seva filla Blanca un mas que tenia en el terme d’aquest castell El castell també surt esmentat l’any de l’erecció del comtat de Cardona, el 1375, com a possessió seva Les restes arquitectòniques que encara es conserven posen de manifest les moltes reformes que aquesta construcció ha so fert al llarg del temps, a la vegada que fan…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, al lloc de l’actual població de Monistrol de Montserrat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica No sabem quan adquirí la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat Al segle XIV es formà una vila fortificada entorn seu Des dels primers temps depengué del monestir de Santa Maria de Ripoll i després del de Santa Maria de Montserrat, la qual cosa feia que els bisbes no la visitessin per trobar-se exempta L’església apareix citada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Ripoll les esglésies de Santa…

La colonització del medi terrestre per les plantes comporta adaptacions a climes i ambients molt diversos L’herba de mal gra Ranunculus parnassifolius , per exemple, es fa a les pedrusques i les tarteres de l’estatge alpí dels Pirineus, on arriba fins als 2 900 m d’altitud Ernest Costa Les plantes superiors, anomenades més pròpiament espermatòfits, són vegetals terrestres, generalment verds, que fan flors i llavors espermatòfit vol dir, precisament, planta amb llavors Constitueixen un fílum molt homogeni reconegut com a tal des de fa molt temps, al qual Linné va donar el nom de…

Església parroquial del nucli de Sarrià de Dalt o centre històric del municipi L’edifici actual és fruit d’una ampliació feta al segle XVI d’un edifici anterior del qual es conserven només restes a la façana i inici dels laterals Té un campanar de torre amb coberta piramidal i ha sofert altres transformacions en temps moderns La parròquia és documentada des del segle XI com “Sancti Pauli de Sarriano” , sobretot en la documentació de Sant Pere de Galligants, monestir que tenia el domini de la parròquia El terme en canvi consta com de domini reial Modernament el nucli més important…

La capella de Sant Salvador és documentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i l’any 1362 com a “ sancti Salvatoris de Villacuto” , sufragània de la parroquial de Sant Martí de Pau No apareix en els nomenclàtors del segle XIV, la qual cosa significa que en aquella època no tenia un sacerdot encarregat que hagués d’assistir ais sínodes diocesans L’església de Sant Salvador potser fou la capella del castell de Vilaüt Si això fos cert es devia enrunar al mateix temps que aquest en una data que desconeixem per manca de notícies històriques L’estat actual de les ruïnes…

Solament s’ha trobat una única citació que esmenta aquesta església El 1086 el prevere Dalmau i el seu germà Losbet i Amada i els seus fills feren la pau i cediren a Ramon Guadall i a la seva muller Adelaida unes terres repartides entre les dues parts Aquestes propietats es trobaven prop de l’església selvàtica de Malvicino , al comtat de Barcelona, al terme del castell de Lavit, al lloc que en diuen Nido de Livegod o Vila de Ros, anomenat Mirambell Les indagacions que s’han fet per localitzar la seva situació dins el terme del castell termenat que inclou l’actual municipi del…

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

Diputat als Estats Generals 1789, es manifestà gallicà i demòcrata i jurà la Constitució Civil del Clergat Bisbe de Loir-et-Cher 1791, presidí la Convenció Intentà de reformar l’Església gallicana en els concilis del 1797 i del 1801, però en ésser signat el concordat 1801 es retirà a la vida privada, en oposició al règim napoleònic Decidit partidari de la centralització i de la uniformització dels territoris sota sobirania francesa, amb aquesta preocupació públicà, el 1794, una exhaustiva enquesta sobre les llengües no oficials de França amb l’objectiu de promoure'n l’eliminació i la…

Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern…

Visqué un temps a Marsella, on s’erigí en un dels fundadors de l’Olympique de futbol Presidí el Gimnàstic de Tarragona 1942-43 Ocupà diverses vegades el càrrec de president de la Federació Catalana de Futbol 1945-46, 1947-50, 1954-56 i fou directiu de la federació espanyola, vocal de la UEFA 1952-68, president de la Copa d’Europa de Nacions 1959 i vicepresident de la UEFA 1964-68 També fou vocal de la FIFA Exercí com a delegat a la UEFA del Futbol Club Barcelona, sota el mandat de Josep Lluís Núñez Fou soci de mèrit del Barça, del qual el 1984 rebé un homenatge Presidí també el…