Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilanova del Vallès NE, Montornès del Vallès NW i Santa Maria de Martorelles SW per la part meridional confronta amb els municipis de Vilassar de Dalt SE, Premià de Dalt, Teià i Alella S, pertanyents a la comarca del Maresme El terme és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu turó de Lledó 496 m d’altitud, al SE, al termenal amb Premià de Dalt i Teià turó del castell de Sant Miquel de Montornès 413 m, a ponent, al límit amb Montornès del Vallès coll de la Font de Cera, a migdia, per on passa la carretera del Masnou…

Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…

Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i religiosa sempre…

El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb…

Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l’Infern, a 2 400 m d’altitud Recull les aigües de l’alta aresta pirinenca, amb el Puigmal 2 913 m Passa per Queralbs, on recull les aigües de la vall de Núria, per Ribes, on rep el Rigard, procedent de la collada de Toses, i el Segadell, procedent de Pardines a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla Té un cabal de l’ordre de 4 m 3 /s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l’eixut estiuenc, i dos màxims d’aigües…

La vila de Gessum és citada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals hi consta un alou “in apendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam…” La primera referència relativa al castell del Ges no es troba fins ben entrat el segle XIII Era propietat del capítol d’Urgell, i controlava un dels principals accessos a la vall de Lavansa El lloc de Ges pertanyia a la canònica de la Seu d’Urgell, i com a tal apareix esmentada en el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle…

El Castell de Taià o de Teià és un castell termenat que es trobava al sud-est de la població de Serinyà, sobre un turonet Hi porta una pista que surt del quilòmetre 23,2 de la carretera de Banyoles, a 1,5 km aproximadament Les seves ruïnes es troben adossades al mas de Can Parella Hi resten alguns murs de carreus irregulars d’uns 6 metres de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna Altres restes de murs posen en evidència un clos antic avui totalment malmès Aquest castell va tenir un cert protagonisme el 957…

Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ ecclesia Sancti…

La capella de Sant Simplici és situada al costat de Can Maset, masia ubicada al SW del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, al mig d’una moderna urbanització L’any 1232 Guillem de Centelles feu diversos llegats a Santa Eulàlia d’ Oronzana , i entre ells deixà al seu fill Bernat el mas de Sant Simplici Això fa pensar en l’existència d’una capella dedicada a aquest sant No hi ha cap altre document fins el 1389, que Nicolau Oromir, rector de Santa Eulàlia, llega als capellans de Sant Joan i Sant Simplici dotze diners per una missa a celebrar en cadascuna d’aquestes capelles No trobem…

Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys…