Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats
apantallament
Física
Efecte de pantalla pel qual un medi o un conjunt de partícules debiliten una determinada interacció; per exemple, hom diu que els electrons interiors d’un àtom apantallen l’atracció del nucli atòmic sobre els electrons perifèrics, ja que la debiliten.
L’apantallament té gran importància en la física de l’estat sòlid teoria BCS i en les dissolucions d’electròlits apantallament de Debye
inversió de Walden
Química
Fenomen descobert per P.Walden l’any 1896, consistent en la inversió de la configuració d’un àtom de carboni asimètric com a conseqüència de l’atac d’un reactiu nucleofílic, mitjançant un mecanisme de substitució nucleofílica bimolecular (SN2).
Hom pot obtenir així un producte dextrogir a partir d’un substrat levogir La inversió de Walden té una gran importància en l’estudi dels mecanismes de les reaccions de substitució
reactiu de Grignard
Química
Cadascun dels halurs organomagnèsics del tipus R-Mg-X, on R pot ésser un radical alquílic o arílic, i X, un àtom de clor, de brom o de iode que hom obté mitjançant la reacció R-X+Mg →R-Mg-X.
No han pogut ésser aïllats en estat pur perquè es descomponen amb facilitat Es formen en el si d’èter, i són emprats en síntesi orgàniques
acetilcoenzim A
Bioquímica
Derivat acetilat CH 3
CO-S.CoA del coenzim A
HS.CoA, en el qual el grup acetil està unit per l’àtom de sofre del 2-am inoetàtiol ...—NH—CH 2
CH 2
—S—COCH 3
formant un S—ester tiòic.
L’acetilcoenzim A és la forma biològicament activa de l’àcid acètic i és a través d’ell que el radical acetil provinent del catabolisme dels glúcids, lípids i proteïnes, passa fàcilment d’una molècula a l’altra, ja sigui per efecturar acetilacions formació, per exemple, de l’acetilcolina o de la N 4 -acetilsulfanilamida, ja sigui per a les síntesis cellulars anabolisme dels àcids grassos i dels esterols, ja sigui per oxidar-se completament i fornir energia pas a anhídrid carbònic i aigua, amb formació d' ATP en el cicle de Krebs L’acetilcoenzim A és també el precursor de l’àcid acetilacètic,…
epimeria
Transformació d’una substància original (a) en el seu epímer (c); (b), substància enolitzada
©
Química
Fenomen pel qual un compost amb més d’un àtom de carboni asimètric perd selectivament un centre d’asimetria que tingui un à tom d’hidrogen i sigui adjacent a un grup carbonil, a través d’un procés d’enolització.
El resultat és la transformació parcial de la substància original a en el seu isòmer c , que hom anomena epímer del primer compost
pirona
Química
Cadascun dels oxoderivats del piran, el carbonil dels quals es troba respectivament en les posicions 2 (2H-piran-2-ona o α-pirona) i 4 (4H-piran-4-ona o γ-pirona) respecte a l’àtom d’oxigen de l’anell.
El més important d’aquests isòmers és la γ-pirona, sòlid cristallí, altament higroscòpic, que es fon a 32,5°C i bull a 217°C És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè La γ-pirona presenta caràcter lleugerament bàsic, formant sals d’oxoni amb facilitat, mentre que no presenta la reaccionabilitat clàssica del carbonil cetònic L’estructura de la pirona es troba en una gran varietat de productes naturals cumarina, xantona, α-flavona
aigua de constitució
Farmàcia
Química
Aigua que, en proporció fixa, va unida directament per enllaç de coordinació, en tant que lligant, a l’àtom central del catió, o bé unida per enllaç hidrogen a l’anió o a un coordinant de l’anió si aquest és complex.
L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que desprenen en…
anió
Química
Ió de càrrega negativa, format per un àtom amb un o més electrons en excés o per un grup d’àtoms de composició definida (ions negatius dels cristalls iònics, de les solucions d’electròlits i dels electròlits fosos; carbanions de la química orgànica).
Els ions gasosos negatius, d’estequiometria no definida, no solen ésser anomenats anions En l’electròlisi, els anions es dirigeixen vers l’ànode
covalència
Química
Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits ( covalència normal
) o en la qual un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç ( covalència dativa
o coordinada
).
El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons