Resultats de la cerca

Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

Estudià a Llotja i a Belles Arts A vint-i-dos anys prengué part en l’exposició del grup Postectura Fou fundador i professor de l’escola d’expressió L’Arc La seva obra, en vers i en prosa, és altament autobiogràfica i, des d’una pretesa senzillesa formal, conté una profunda reflexió sobre l’evolució moral de la humanitat al llarg del segle XX Collaborà en nombroses publicacions Cavall Fort , Reduccions , Avui o Tele-exprés , entre d’altres Juntament amb la seva esposa, la pintora i pedagoga Esther Boix , escriví  Ús i funció formativa de l’expressió plàstica 1973, El segle de…

Desenvolupament enciclopèdic Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39 L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita collectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu…

Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…

Cim del Cabeçó de la Sal, amb brolles esclarissades, pins blancs esparsos i processos erosius que afecten el substrat argilós Vicent Sansano El Cabeçó de la Sal 219, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El Cabeçó de la Sal és un pujol d’origen diapíric format per argiles i margues roges amb algeps del Triàsic, fàcies Keuper Pertany al Pre-bètic intern i està situat al sud-est del poble de Pinós, a les Valls del Vinalopó El seu cim, de 893 m d’altitud, s’eleva uns 300 m sobre els territoris del voltant En aquest diapir s’explota, per dissolució, un jaciment de sal gemma…

L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…

És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…

Treballà com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona És autor d’estudis d’història local i de folklore Festes tradicionals de Catalunya 1978, premi Crítica Serra d’Or, 1979, Barres i onades Relats d’història a Badalona 1982, premi Baldiri Reixac, Maig major Història de les Festes de Maig a Badalona premi Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes, 1985, Fiestas de los pueblos de España 1988, Mitologia catalana 1990,  Nadal català 1995, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana 1998, Sant Jordi La diada La tradició L’actualitat 2000, Cultura…