Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm.
Ernest Costa
La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena (2.8), entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus.
La Torreta de l’Orri (2437 m) i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus. Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica. Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits afloraments de calcàries devonianes i gresos permotriàsics.
El paisatge vegetal és constituït per les comunitats típiques del vessant meridional dels Pirineus, des dels carrascars amb boix (Quercetum rotundifoliae buxetosum) a la part basal, fins als prats alpins culminals (Hieracio-Festucetum airoidis, Elyno-Oxytropidetum halleri). Els boscos de les obagues altes, formats per pinedes de pi negre (Saxifrago-Pinetum uncinatae), de pi roig (Hylocomio-Plnetum catalaunicae) i avetoses (Scillo-Fagetum abietetosum), són prou notables en extensió i qualitat. Molt interessants són també les petites taques forestals de caducifolis eurosiberians, especialment a la vall de Santa Magdalena, entre les quals destaquen les telledes (Hedero-Tilietum platyphylli) i els bedollars amb megafòrbies (Veratro-Betuletum). Els boscos també són notables pel poblament de líquens epífits i de fongs.
Aquest espai constituïa un punt extrem en la distribució de la perdiu blanca. La seva recent desaparició com a nidificant està relacionada amb la construcció de pistes que accedeixen a la Torreta de l’Orri i a l’estació hivernal de Portainé. Sí que es mantenen, però altres espècies pirinenques com poden ser el gall fer, el mussol pirinenc o la marta. D’altra banda, hi ha una notable població de daines, que ocupa principalment els boscos montans.
Els problemes de protecció d’aquest espai estan relacionats sobretot amb l’explotació fustera i la densa xarxa de pistes forestals associada a aquesta activitat. A més, la construcció d’estacions d’esquí ha estat un cop fort negatiu per als ambients forestals subalpins, afectats ja anteriorment per les tales.