Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
Albert Fabra i Part

Albert Fabra i Part
Política
Polític valencià.
Titulat com a arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València, l’any 1982 ingressà a Alianza Popular des del 1989, Partido Popular i milità en les joventuts d’aquest partit Nuevas Generaciones Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional, fins que el 2009 hom el nomenà coordinador general del PP valencià Al juliol del 2011 accedí a la presidència del partit L’any 1991 entrà a l’Ajuntament de Castelló, on fou regidor d’urbanisme i primer tinent d’alcalde Elegit alcalde de la ciutat el 2005, fou confirmat en aquest càrrec el 2007 i el 2011 Diputat a les Corts…
Josep Maria Torres i Belda
Historiografia catalana
Historiador.
Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut deCastelló i, des del 1862 fins a la seva mort, dela UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial dela ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción dela…
Guerra Civil Espanyola

Mapa de la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…
Carles Fabra i Carreras
Política
Polític valencià.
Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president dela diputació i alcalde deCastelló Milità a Unión de Centro Democrático del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament deCastelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de…
Joan Baptista Alòs i Peris
Arts decoratives
Ceramista.
Es dedicà a estudiar les produccions d’Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París Fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

Sector de costa de s’Agaró (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró)
© Rossend Gri i Casas
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que ocupa des dels contraforts costaners de les Gavarres fins a la platja d’Aro.
Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…
Joan Ripollés
Pintura
Nom amb què signa el pintor Joan Garcia i Ripollés.
Format a Castelló, residí nou anys a París Ha exposat individualment a Castelló, Barcelona, París i Madrid És artista exclusiu de The William Haber Art de Nova York i dela Galerie Drouand de París Hom ha considerat el seu lirisme com derivat de Marc Chagall
Germà Colón i Domènech

Germà Colón i Domènech
© Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos…
, ,
Joaquim Català i Baier
Història
Hel·lenista.
Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la Universitat de València 1781-1801, publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales 1786 i Silabario metódico 1803
Vicent Ventura i Beltran
Periodisme
Política
Literatura catalana
Periodista, assagista i polític.
Vida i obra Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Ben aviat, però, influït per Dionisio Ridruejo, abandonà la Falange i l’any 1962 participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic Per la seva participació en aquell encontre —batejat pel règim franquista com a Contubernio de Munich —s’exilià a París un any De retorn a l’Estat espanyol fou desterrat alguns mesos i detingut diverses vegades Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina