Resultats de la cerca
Es mostren 3643 resultats
Lluís I d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (gener-agost del 1724).
Primogènit de Felip V i de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia Príncep d’Astúries des del 1709, es casà 1722 amb Lluïsa Isabel, filla del regent de França En abdicar Felip V, pujà al tron i fou nomenat un gabinet de tutela, però poc després el rei morí, de la verola
Cambra de Castella
Història
Òrgan de l’administració central de la corona de Castella, derivat del Consell de Castella, que actuava com a consell privat dels reis.
Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX
Lluís Blanquer
Història
Polític filipista.
Fou perseguit pels maulets per la seva posició favorable a Felip V Jurat de València 1707, redactà un memorial al rei en ésser suprimits els Furs del regne, defensant-ne la reintegració, fet que li comportà d’ésser empresonat i enviat a Pamplona Escriví una relació de la rendició d’Alacant a Felip V
Luis Valle y de la Cerda
Història
Economista castellà.
Al servei de Felip II, formà part del consell reial 1591 i fou confirmat en el càrrec per Felip III En les seves obres Avisos en materia de estado y guerra 1599 i Desempeño del patrimonio de Magestad y de los reinos 1600 proposà diverses solucions per a resoldre els problemes de la decadència castellana
pactes de Família
Història
Política seguida durant el segle XVIII per les diferents dinasties borbòniques de França, Espanya, Dues Sicílies i Parma, especialment la d’entesa en qüestions de política internacional.
Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre…
congrés de Cambrai
Història
Congrés europeu que tingué lloc a Cambrai (Cambrésis) en 1721-27, convocat pels membres de la Quàdruple Aliança per tal de concloure una pau definitiva.
Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de…
Antonio del Giudice
Història
Diplomàtic.
Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718
Alfons d’Erill-Orcau i de Sentmenat
Història
Comte d’Erill ( Alfons II
), baró d’Orcau i de Rubinat.
Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill Batlle general de Catalunya 1608, lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida 1613 Fou conseller reial de Felip III de Castella Lloctinent i capità general de Sardenya 1617 per dos triennis Fou comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume, i batlle general de Catalunya
Cristòfol Ramires
Miniaturista.
Fou cridat a El Escorial per Felip II, que adoptà els seus fills El 1569 tornà a València, però el 1572 Felip II li encarregà la recerca de pergamins a Aragó i a València Hom remarca de la seva obra a El Escorial els Salms de maitines El seu fill Pere Ramires seguí la seva obra
Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor
Història
Setè duc de Medina Sidonia, comte de Niebla i marquès de Cazaza.
Fou nomenat capità general de la costa d’Andalusia, i fou designat per Felip II cap de l’Armada Invencible 1588 Les raons del fracàs de l’Armada són complexes, però hom no descarta la incompetència de Guzmán No perdé la confiança de Felip, que el féu virrei d’Andalusia i, posteriorment 1595, capità general del Mar Océano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina