Resultats de la cerca

Formada a l’Escola de Belles Arts de Lisboa, es traslladà a París el 1964 i s’interessà per l’abstracció i la representació volumètrica amb la qual s’acostà als corrents conceptualistes De tornada a Lisboa, la seva evolució la dugué a eliminar quasi completament l’atzar de les seves obres, en un treball de construcció en el qual posà una atenció especial en l’espai formal o arquitectònic, per a arribar a distorsionar l’escala humana de to surrealista La seva obra és una hibridació entre el body art , la performance , el conceptualisme, la fotografia i la pintura Proposa una…

Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la…

Després d’iniciar estudis universitaris de matemàtiques i de ser empresonat pel govern de Vichy per haver participat en la Resistència, emprengué estudis de música al Conservatori de París i feu classes amb R Leibowitz Professà successivament a l’ORTF, a la Sorbona i al Conservatori de París, i també a São Paulo i Rio de Janeiro Autor de diversos llibres Stravinsky , 1965 Diabelli Diabolico , 1979, collaborà a més en enciclopèdies Universalis , Grove , Riemann , Larousse , Fasquelle Com per a tants altres músics francesos de l’època, la descoberta a través de Leibowitz del…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds  ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva  2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou…

Fou inspirador del grup Renascença Portuguesa i del seu portaveu, la revista A Aguia , que dirigí entre el 1912 i el 1917 Entre el simbolisme i els moviments d’avantguarda, fou, en realitat, un romàntic tardà La seva cosmovisió es basa en el sentiment de la saudade , elevada a teoria metafísica saudosismo , com una peculiaritat de la creació espiritual portuguesa Exercí una influència profunda en la lírica gallega de la primeria de segle Panteista impregnat d’un lusitanisme illuminat, el 1905 es retirà al seu poble, on produí una obra lírica abundantíssima En destaquen els llibres Senhora da…

Al novembre, el Partit Democràtic de Guinea Equatorial PDGE, en el poder, va expulsar 42 militants, acusats d’estar implicats en un intent de cop d’estat que es va frustrar, segons el Govern, el 24 de desembre de 2017, a la frontera amb el Camerun Entre els expulsats destaquen l’exambaixador Enrique Nsue Anguesomo i l’exdirector de la seguretat presidencial Julian Ondo Nkumu Els colpistes, una trentena, de nacionalitats txadiana, centreafricana i sudanesa, es troben detinguts al Camerun, el Govern del qual n’està endarrerint l’extradició En un pas més en la successió del seu pare, el…

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos…

Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el…

Desenvolupà les seves primeres experiències en el camp de la pintura, amb obres que representen siluetes contrastades, sobretot en el període 1963-70 Més tard, se centrà en l’experimentació vers l’any 1971 començà a aproximar-se als plantejaments de l’anomenat art conceptual i, després d’alguns tempteigs, se centrà en l’experimentació sobre mitjans alternatius, principalment el vídeo De fet, hom el considera un dels pioners de l’art conceptual als Països Catalans i l’introductor i màxim conreador del videoart al nostre país D’ençà del 1971 resideix habitualment a Nova York, des d’on s’ha…