Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
port Negre d’Urgell
Pas pirinenc (2.620 m) que comunica el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i la parròquia d’Andorra la Vella, entre el pic Negre d’Urgell, a l’E (2.659 m), i el de Claror, a l’W.
La vall del port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre
Sant Vicenç del Sas
Església
Església i antiga quadra del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Betesa, aturonada a 1574 m alt, vora el límit amb el terme de Cornudella de Valira, al qual fou agregada al segle XIX.
comtat d’Urgell
Escut del comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…
les Bons
Poble
Poble de la parròquia d’Encamp (Andorra) situat a 1336 m d’altitud, a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).
L’església de Sant Romà és romànica s XII, restaurada modernament les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya
bony de la Caubera
Cim
Cim (2 051 m) de l’alineació de crestes que fa de partió d’aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers.
serra de Pimès
Serra
Alineació muntanyosa que separa, en part, Andorra de l’Alt Urgell, estesa des del port de Carboners fins a la Valira; culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2 169 m alt), al centre del planell de Pimès
.
Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa
Ministrells
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster, sota el cap del Solà de Ministrells, entre el barranc d’Ars i el riu de Civís, a la capçalera de la vall de Sant Joan Fumat.
Hi ha una capella dedicada a sant Jaume Fins el 1970 havia format part del municipi d’Ars
Museística 2017
Museologia
La Casa Vicens, oberta al públic el 2017, completa la llista dels edificis visitables d’Antoni Gaudí declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO © Casa Vicens / Pol Viladoms El 2017, a la ciutat de Barcelona es va obrir al públic la Casa Vicens, situada al carrer de les Carolines Gràcia Era l’únic dels edificis d’Antoni Gaudí que va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO que encara no es podia visitar Es tracta d’una de les primeres obres de l’arquitecte i es va construir entre el 1883 i el 1885 Després de més de 120 anys com a residència privada, la mansió va ser adquirida el 2014 per la…
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…
El paisatge vegetal dels Pirineus (territori pirenaic axial)
Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…