Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X. Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús. Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del Canigó a l’entrada del Capcir. Uns anys més tard, en la butlla del papa Joan XIII del 968, aquest alou ja s’inclou com a possessió de Cuixà. Urús restà vinculat a Cuixà fins a la fi de l’antic règim.
Aquesta església fou consagrada de nou pel bisbe Eribau d’Urgell el 8 de novembre de 1037, que li confirmà els drets parroquials i li subjectà les esglésies de Sant Grau de Puigfrondí (ara d’Urús) i Sant Julià de les Ferreres.
Sant Climent d’Urús fou saquejada pels homes del vescomte de Castellbò i del comte de Foix a la fi del segle XII i se n’endugueren el millor llibre que hi havia. Més endavant es consigna en la relació de parròquies de la Cerdanya visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb quatre capelles laterals, que conserva un absis de tradició romànica, molt refet. L’edifici primitiu va ser molt modificat al segle XVII, i al segle XVIII se li va afegir una torre campanar quadrada de dos pisos, construïda per l’abat de Cuixà Josep de Reard (1772-91), que té el seu escut a la cara septentrional. La porta d’entrada, del 1632, s’obre a la paret de ponent i no té cap escultura.
Acta de consagració de Sant Climent d’Urús (8 de novembre del 1037)
Eribau, bisbe d’Urgell, acut a Urús per a consagrar-hi l’església de la Santa Trinitat, la Santa Creu i Sant Climent. Amb aquest motiu li concedeix l’espai cemeterial de trenta passes, els delmes, les oblacions i les primícies, li assenyala els termes parroquials i li subjecta les esglésies de Sant Grau de Puigfrondí i Sant Julià de les Ferreres.
"Utriusque legis preceptis inerentes, secundum veteris testamenti ritum et sacrorum canonum instilutionem, locum in quo fideles ad orandum conveniunt per invocacionem Sancti Spiritus ad peticionem tocius populi auctore Deo dedicamus et ea, que prius domus tantum vocabatur, merito vocetur domus Dei et porta celi. Post consecracionem enim. quisquis corde compunctus in ea oraverit per cordis contricionem et penitenciam veniam de peccatis suis et plenam indulgenciam consequitur. Ac de causa ego Eribaldus, Dei gracia Urgellensis episcopus, cum clericis Urgellensis eclesie et multis aliis fidelibus christianis veniens in locum qui dicitur Urue, in onore sancte Trinitatis et in [glori]o[si]ssime Crucis nec non beati Clementi martiris Christi ecclesia Deo anuente ibidem consecravi atque ciminterium XXX passum ecclesiasticorum ex omni parte ei concesi cum oblacionibus et decimis et primiciis, et ceteros limites sue parochie, in locum qui dicitur Sancti Clementi de Urue cum suis affrontacionibus, dedi terciam partem decime clerico istius eclesie in eras dividatur. Sunt autem parochiales termini ab oriente in Balira, a meridie in Esega, ab occidente in petra Rassinendi, ab aquilone in flumen Sigeris; quantum iste afrontaciones includunt totum damus in parochiam predicte ecclesie de Urue, confirmamus et concedimus. De is omnibus supra dictis eandem ecclesiam condotamus, statuentes quod, si quis de his que hodie ipsa eclesia tenet vel in futurum Deo propicio obtine[re] vel adquirere potuerit aliqid ei abstulerit, anatematis vinculo innodetur et sacratísimo corpore et sanguine Domini alienus fiat nisi prius condigne satisfecit. Ecclesia autem Sancti Geraldi de Podio Frondino et eclesia de Sancti Iuliani de Fereres in iusione Dei et Sancti Clementi de Urue nos mitimus usque in finem seculi. Benefacientibus autem sit in remisionem peccatorum suorum quatinus, per hec et per alia bona opera que fecerint, hoc a Domino retribucionem accipiant et in futurum premia eterna consequantur. Amen.
Ego Eribaldus, Dei gracia Urgellensis episcopus, subscripsi. Teneres, Pugfrondi, Vilar, Vilaro, Urue, Ventagola, Caseles, Tarterola. Isti sunt parochiani de Sancti Clementi de Urue. Sig+num Arnaldus Gilelmus, archidiachoni. Sig+num Ramundi, prioris. Sig+num Arnaldi Raolfi, archidiachoni. Sig+num Seniofredis, cantoris. Sig+num Arnaldi, capellanus de Urue. Sig+num Girberti de Podio Frondino. Sig+num Arnaldi Bernardi de Urue. Sig+num Ramundi Petri de Ventagola.
Data per manum magistri Galterii qui hoc signum (s. man.) impresit anno M°XXXV°(*) ab incarnacione Christi, VI° idus novembris, pontificatus autem + Eribaldus domni Urgellensis episcopi in anno secundo."
O: ACU, Consagracions d’esglésies, núm. 21.
a: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 45, pàgs. 113-114, ex O.
B: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), la Seu d’Urgell 1986, doc. 48, pàgs. 122-123, ex O.
Traducció
"Seguint els preceptes de l’antiga i de la nova llei, d’acord amb el ritual de l’antic testament i les regles dels sagrats cànons, dediquem el lloc on s’apleguen els fidels per pregar mitjançant la invocació de l’Esperit Sant, accedint als precs de tot el poble inspirat per Déu, de manera que allò que abans s’anomenava simplement una casa, amb raó pot ésser anomenat casa de Déu i porta del cel. En efecte, després de la consagració, tot aquell que hi fa oració, mogut en el seu esperit per la contrició del cor i pel penediment, assoleix el perdó dels seus pecats i la plena indulgència. Per això, jo, Eribau, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, junt amb els clergues de l’església d’Urgell i molts altres fidels cristians, he vingut al lloc anomenat Urús i amb el voler de Déu hi he consagrat una església en honor de la santa Trinitat, de la gloriosíssima Creu i de sant Climent, màrtir de Crist; li he concedit un cementiri de trenta passes eclesiàstiques tot al voltant, amb les obiacions, els delmes i les primícies i els límits de la seva parròquia, amb les seves afrontacions, al lloc anomenat Sant Climent d’Urús, i he ordenat que a les eres s’apartés la tercera part dels delmes per al clergue d’aquesta església. Els termes de la parròquia són aquests: a llevant, la Valira; a migjorn Esega; a ponent la pedra de Rassinend; a tramuntana, el riu Segre. Tot el que inclouen aquestes afrontacions ho donem, concedim i confirmem a la parròquia de l’esmentada església d’Urús. Dotem aquesta església amb totes les coses abans esmentades establint que si algú sostreia res de tot allò que avui té aquesta església o del que en el futur pugui obtenir o adquirir amb l’ajuda de Déu, quedi lligat amb el vincle de l’anatema i sigui considerat aliè al santíssim cos i la sang del Senyor mentre no doni la satisfacció adequada. Posem per sempre sota la jurisdicció de Déu i de Sant Climent d’Urús l’església de Sant Grau de Puigfrondí i l’església de Sant Julià de les Ferreres. Que a tots els seus benefactors els serveixi per a la remissió de llurs pecats de manera que per aquestes i altres bones obres que facin rebin la recompensa de Déu i en el futur assoleixin el premi etern. Amén.
Jo, Eribau, bisbe d’Urgell per la gràcia de Déu, ho subscric. Teneres, Puigfrondí, Vilar, Vilaró, Urús, Ventajola, Caselles, Tarterola. Aquests són parroquians de Sant Climent d’Urús. Signatura d’Arnau Guillem, ardiaca. Signatura de Ramon, prior. Signatura d’Arnau Raülf, ardiaca. Signatura de Sunifred, cantor. Signatura d’Arnau, capellà d’Urús. Signatura de Gerbert de Puigfrondí. Signatura d’Arnau Bernat d’Urús. Signatura de Ramon Pere de Ventajola.
Donat per mà del mestre Galteri que hi ha estampada aquesta signatura l’any mil trenta-cinc de l’encarnació de Jesucrist, el dia sisè dels idus de novembre, l’any segon del pontificat del senyor Eribau, bisbe d’Urgell."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)