Resultats de la cerca

Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo 1162 fou un dels dipositaris del seu testament sacramental Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó Collaborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població…

Fou una de les candidates 1409 en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades Fracassat l’intent del seu germà 1413 de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elisabet Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns Rebutjat per la…

Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any llarg de…

Fou comanador de la batllia d’Amposta 1333, de la de Villel 1335, de Montsó 1337, d’Horta 1349, procurador dels frares de la castellania d’Amposta davant el mestre de Rodes vers el 1351, comanador de Tortosa i de Granyena 1359-66, fins que el 1366 canvià la comanda de Tortosa per la de Barberà El 1376, per voluntat del papa Gregori XI, regí, a més, la comanda d’Ulldecona El 1372 fou elegit regent del gran priorat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la mort En la guerra entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume de Mallorca, fou procurador del primer al Rosselló fou diputat de la generalitat…

Aquesta idea clàssica de supervivència de l’ombra després de la mort té, però, com a contrapartida, un antagonisme en la creença, també clàssica, que l’espectre és part integrant de la persona és allò que acompanya el cos i que, a la llum, en reprodueix els trets essencials I, en aquest sentit, perdre l’ombra equival a morir, segons que hom troba testimoniat en diversos exemples en la civilització egípcia, l’ombra constitueix una de les parts de l’home, diferent del cos i de l’ànima a Grècia, hom creia que el qui entrava al santuari de Zeus Liceu perdia l’ombra i moria al cap d’…

Fou comandant del pailebot “San Antonio” Aquest vaixell donà suport a l’expedició terrestre de Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia sortí de la badia de San Lucas Baixa Califòrnia Sud, Mèxic el 15 de febrer de 1769 en direcció a San Diego, on arribà l’11 d’abril El 31 de març de 1770 el “San Antonio” arribà al port de Monterey, un dels principals objectius de l’esmentada expedició Retornà a la Baixa Califòrnia i el gener de 1774 fou nomenat, a San Blas, comandant de la fragata “Santiago”, la qual, mesos després, aconseguí ancorar al port de Monterey El juny del mateix any salpà cap al…

La seva activitat poètica es pot centrar entre el 1180 i el 1205 Començà essent joglar possiblement a la cort dels prínceps d’Aurenja Acompanyà el marquès Bonifaci de Monferrato en una expedició a Sicília, al final de la qual 1194 l’adobà a cavaller, tret interessant per tal com suposa l’accés a una classe social superior només per mèrits literaris Formà part del seguici del marquès quan fou designat comandant suprem de la quarta croada 1201 i assistí al setge de Constantinoble Entre les seves 26 composicions mereixen d’ésser destacades Lo carrós , elogi cortesà de Beatriu, filla de Bonifaci…

De la família dels castlans de Mediona, establerta a Mediona, Lavit i altres indrets del Penedès El 1286 el rei li donà la baronia de Pierola El 1274 era ambaixador, per part de l’infant Pere, a França, quan aquell pretenia Navarra El 1285 acompanyà Pere II a Perpinyà, quan pretenia d’apoderar-se de Jaume II de Mallorca, aliat del rei de França Tingué un paper molt destacat en la defensa de Besalú, durant la fracassada invasió a Catalunya de Felip III de França Del 1286 al 1288 fou procurador o lloctinent de Mallorca quan l’infant Alfons ocupà l’illa, a causa de la valença feta pel seu rei al…

Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M Mundó i Freixas , inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes Amb Mundó descobriren el Salto Angel 1928, i pel seu compte, les fonts del Caroní A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al descobriment de les…

Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que assetjaren la…