Resultats de la cerca
Es mostren 1759 resultats
Archivio Vaticano
Conjunt de la documentació de la Santa Seu relativa a tota l’Església catòlica.
Primerament estigué situat prop de la basílica de San Lorenzo in Damaso s IV al s VII, era repartit entre la basílica de Sant Joan de Laterà i la Turris Chartularia, pròxima a l’arc de Titus Innocenci III 1198-1216 inicià la sèrie ininterrompuda dels registres papals, que situà prop de Sant Pere del Vaticà Actualment les principals seccions són cancelleria registres de butlles i de breus del Vaticà, registres d’Avinyó dataria suplicacions per a beneficis, indulgències o privilegis, registres de Laterà, breus, enquestes episcopals cambra apostòlica administració fiscal, obligacions,…
Romeu Sescomes
Història
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1361-80) i polític.
Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal
Gustav Stresemann
Història
Polític alemany.
Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que…
Didier Ratsiraka

Didier Ratsiraka
Política
Polític malgaix.
Estudià la carrera militar a França Fou ministre d’Afers Estrangers en el govern de Gabriel Ramantsoa 1972-75, i l’any següent liderà un cop d’estat que implantà un règim socialista Al capdavant del partit únic Avant-garde de la Révolution Malgache AREMA, implantà un règim autocràtic fins que, pressionat a establir un sistema pluralista, fou derrotat en les eleccions del 1993 Tanmateix, retornà al poder en les eleccions del 1997 La disputa sobre el resultat dels comicis amb el líder de l’oposició Marc Ravalomanona el 2001 provocà una revolta popular contra Ratsiraka, que el 2002 hagué d’…
converses de París
Història
Conjunt de reunions celebrades a París (maig del 1968 - gener del 1973), entre una delegació nord-americana i una de nord-vietnamita, per negociar la fi de la guerra del Vietnam.
Interrompudes diverses vegades, culminaren en un tractat de pau, negociat per HKissinger EUA i Le Duc Tho Vietnam del Nord i signat per ells 23 de gener del 1973 i pels ministres d’Afers Estrangers dels EUA, el Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud i del govern revolucionari provisional del Vietnam del Sud 27 de gener Entre d’altres, el tractat recollí els següents acords l’alto el foc des del dia 28 de gener, la retirada de les forces americanes del Vietnam, la creació d’una comissió internacional de control i supervisió i la formació d’un consell nacional vietnamita de reconciliació i…
Muḥammad al-Badr
Islamisme
Imam del Iemen.
Sota el govern del seu pare, l’imam Aḥmad, fou ministre d'afers estrangers, i el 1962, després que morís de les seqüelles d'un atemptat, el succeí Malgrat la seva anterior activitat liberal, mantingué les institucions autoritàries del país sota el consell de Sa'ūd ibn ‘Abd al-'Azīz d’Aràbia Amb motiu del cop d’estat del coronel Sallal fou destronat el mateix any 1962 i es refugià a les muntanyes, on rebé l’ajut de les tribus beduïnes de l’interior del país i de l’Aràbia Saudita per a sostenir la guerra civil fins el 1970 Posteriorment s’exilià a Londres
Macià Despuig
Història
Cavaller.
El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12 judicà maig del 1412 els allegats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció En ésser proclamat Ferran d’Antequera 1412, en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon a Narbona, el 1416 i del…
Iugoslàvia reprèn l’ofensiva militar sobre Kosovo
L’exèrcit serbi posa en marxa una nova ofensiva militar sobre Kosovo L’objectiu és recuperar el control de la localitat de Belacevac, una població minera propera a Pristina en mans de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo El mateix dia, els ministres d’Afers Estrangers de la UE acorden com a nova mesura de pressió sobre el règim de Belgrad prohibir als avions de les companyies aèries iugoslaves aterrar als països de la UE, tot i que es tardarà uns quants mesos a poder dur a la pràctica aquesta mesura Mentrestant, les tropes sèrbies aconseguiran el control de Belacevac l’1 de juliol
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 2 de maig de 1668 entre França i Espanya després de la Guerra de Devolució francesa (1667-68).
Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Kortrijk, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions…
Josep Borrell i Fontelles

Josep Borrell i Fontelles
© Parlament Europeu
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid 1969 i doctorat en economia per la Universitat Complutense de Madrid 1975, obtingué màsters en matemàtiques aplicades, per la Universitat de Stanford, Califòrnia, 1975 i en economia del petroli, per l’Institut Francès del Petroli de París Fou enginyer de sistemes a la Companyia Espanyola de Petrolis 1972-80 i professor a la Universitat Complutense 1969-82, d’on fou catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques a partir del 1977 S’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE el 1975 i fou responsable d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina