Resultats de la cerca
Es mostren 832 resultats
Les oxalidàcies
L’agrella de la fotografia, el pa-de-cucut Oxalis pes-caprae , és molt freqüent a les comarques litorals, on sovint es veu cobrint grans extensions als tarongerars o a d’altres conreus És una planta de fulles trifoliades els folíols de la qual, en forma de cor, tenen un mecanisme que, segons la intensitat de la llum, els permet de mantenir-se estesos o de plegar-se contra el pecíol, en posició vertical També les flors manifesten sensibilitat a la llum en el sentit que s’obren sota un sol intens i es mantenen tancades en altres condicions Teresa Franquesa Formen aquesta família prop de 900…
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer…
Colom roquer
El colom roquer Columba livia té l’aspecte típic del colom domèstic, amb el qual es confon sovint, i pel qual és sovint pres quan hom en contempla estols més o menys nombrosos Sol ser grisós, amb bandes negres a les ales i a la cua, i d’un color verdós o vinós tornassolat, però els individus d’origen domèstic cas de la fotografia, poden prendre altres tons Xavier Ferrer Inicialment aquesta espècie, que donà origen als coloms domèstics, diversificats després en una gran quantitat de races, devia estar molt estesa Tanmateix, els successius encreuaments amb coloms domèstics, la introducció d’…
Comunitat d’Aglomeració Perpinyà Mediterrània
Entitat supramunicipal creada al setembre de l’any 2000 que agrupa trenta-sis municipis de la Catalunya del Nord (gener del 2011), administrativament inclosos al departament dels Pirineus Orientals
.
Fou creat a l’empara de l’anomenada llei Chevènement, que cercava la simplificació de l’administració comunal municipal francesa creant ens de més gran abast com a mínim 50000 habitants per a impulsar serveis mancomunadament i dotats d’algunes competències fiscals Amb la reforma de les collectivitats territorials aprovada pel Govern francès l’any 2010 les comunitats d’aglomeració guanyaren noves competències El 30 de desembre de l’any 2000 es constituí la Comunitat d’Aglomeració Perpinyà Mediterrània a partir de la unió dels municipis de Perpinyà, Bompàs, Canet de Rosselló, Sant Nazari, Santa…
Iniciativa Cultural de la Franja
Institució creada el 2003 que agrupa diferents col·lectius supralocals de la Franja de Ponent dedicats a la protecció i promoció de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó.
En formen part l’Associació Cultural del Matarranya ASCUMA, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEBC, l’Associació de Consells Locals de la Franja ACLF, i el Centre d’Estudis Ribagorçans CERi Entre les seves tasques destaquen la publicació de llibres d’autors locals i l’organització de trobades culturals i activitats de promoció de la llengua catalana Iniciativa Cultural manifesta la seva posició favorable a l’ensenyament del català en aquestes comarques, com també la seva cooficialitat a l’Aragó Rep el suport del Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya, diputacions, consells comarcals i…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot…
moviment social catòlic
Cristianisme
Moviment, també conegut amb el nom de catolicisme social, que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme.
Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i patrons 1871, els cercles d’…
Museu Etnològic
Museu Etnològic de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Etnologia
Museu municipal creat el 1948 a Barcelona a proposta de Tomàs Carreras i Artau, amb la col·laboració de Francesc Pardillo.
Té els precedents en la iniciativa duta a terme els anys vint per un grup d’intellectuals i acadèmics aficionats a l’etnologia i al folklore consistent a reunir peces de les cultures tradicionals catalana, europea i d’arreu del món per a difondre’n el coneixement entre el gran públic En aquesta etapa, acollí colleccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les Filipines, la Guinea Espanyola, l’Equador i el Perú I també objectes procedents del Pavelló Missional de l’Exposició del 1929 Com a museu fou inaugurat el 1949 en un pavelló a Montjuïc que havia…
Sant Joan Baptista de Vilademuls
Art romànic
Situació Interior de l’església de Sant Joan Baptista de Vilademuls, amb íabsis refet sobre el basament i amb les antigues pedres romàniques J Moner L’església parroquial de Sant Joan agrupa al seu en torn el poble de Vilademuls, cap del municipi homònim que és situat al nord-est de la comarca Mapa L39-12296 Situació 31TDG908654 JMC-JRM Història L’església de “ Sancti Johannis de Villa de muls ” va ésser donada a la seu de Girona el 16 de gener de l’any 1053 per Ramon Arnau i Eliarda, senyors de Vilademuls, que segurament l’havien erigit, ja que es trobava envoltada per la…
Sant Mamet de Corró d’Amunt (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Edifici romànic, molt alterat per ampliacions i reformes posteriors La base del campanar és el sector que conserva els vestigis més primitius C Barbany-M R García L’església de Corró d’Amunt agrupa al seu entorn el petit nucli de cases de la població homònima Es troba situada al quilòmetre 6 de la carretera de les Franqueses del Vallès a Cànoves, al peu mateix de la carretera a la banda dreta Cal demanar la clau a la rectoria de Marata Mapa L37-14364 Situació 31TDG443137 CBC-MRGP Història Aquesta parròquia era una de les que constituïa l’antiga demarcació històrica de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina