Situació
Edifici romànic, molt alterat per ampliacions i reformes posteriors. La base del campanar és el sector que conserva els vestigis més primitius.
C. Barbany-M. R. García
L’església de Corró d’Amunt agrupa al seu entorn el petit nucli de cases de la població homònima. Es troba situada al quilòmetre 6 de la carretera de les Franqueses del Vallès a Cànoves, al peu mateix de la carretera a la banda dreta. Cal demanar la clau a la rectoria de Marata.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG443137. (CBC-MRGP)
Història
Aquesta parròquia era una de les que constituïa l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, concedides pel privilegi de Berenguer Ramon I el 1025, les quals al final del segle XIV esdevingueren carrer de Barcelona.
El terme de Corró d’Amunt “in Valesi” surt documentat per primera vegada l’any 959, en un document del diplomatari de la catedral de Vic. La distinció entre Corrone Superiore i Corrone Subteriore figura en les butlles papals del anys 1002, 1007, 1098 i 1120, on es reconeixen béns al monestir de Sant Cugat. L’església de Sant Mamet és documentada per primera vegada en el testament de Truitgarda de l’any 1088, en el qual llega dos mancusos a l’obra. Aquesta deixa fa pensar en la possibilitat que al temple s’efectuessin obres importants.
No tenim més referències fins al segle XVI, en què comencen a efectuar-se ampliacions i reformes que se succeeixen fins al segle XVIII. El 1582 el vicari general va donar llicència per a obrir un portal als peus de l’església, ja que es diu que l’anterior era petit i en lloc incòmode. Al segle XVI també es van afegir capelles laterals sota el comunidor. Més tard, al segle XVIII, s’afegiren altres cossos. (CBC-MRGP)
Església
L’edifici ha sofert nombroses modificacions i ampliacions, per la qual cosa es fa molt difícil d’esbrinar què és el que correspon a l’obra romànica. A la capçalera hi ha una testera plana, que no és orientada exactament a llevant. La nau central és molt llarga, coberta amb volta de canó i actualment enguixada. A la dreta s’obren dues capelles laterals. A l’esquerra hi ha un corredor amb tres capelles més; damunt la capella del mig s’aixeca una torreta. Els arcs que les obren a la nau es cavalquen sobre la volta i donen sensació de deformitat. La segona capella de la dreta és sota una torre de base quadrada, l’antic comunidor, on actualment hi ha les campanes. Per l’interior del temple es pot observar un dels seus murs, esbiaixat, que fa de paret de la capella del costat. Segurament aquesta torre era independent de l’edifici, però, arran de l’afegiment de diversos cossos, va quedar incorporada al temple. Al capdavall del mur de la nau central que dona al nord hi ha una finestra de doble esqueixada, de mig punt, que actualment s’obre a la primera capella.
En l’actualitat hi ha dues portes: una de petita situada a l’esquerra de la capçalera i que es correspon amb el corredor lateral i la principal, als peus, que va ser oberta el 1568. És quadrada i està emmarcada amb uns brancals. Al damunt hi ha un petit nínxol acabat amb un arc conopial i, al damunt d’aquest, una finestra rodona. (CBC-MRGP)
Bibliografia
- Gallardo, 1938, pàg. 42
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 92.