Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
l’Encalladora

El cap de Creus (Alt Empordà) amb les cales Jugadora, Fredosa, Culip i s’Encalladora
© Fototeca.cat
Illa
Illot situat davant el cap de Creus, dins el terme de Cadaqués (Alt Empordà).
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
la Valleta

Petit nucli de Valleta, al municipi de Llançà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al SW del terme, a la vora de la riera de la Valleta
, que neix dins el terme de Rabós (serra de la Balmeta, als vessants meridionals de l’Albera) i desguassa directament a la mar al Port de Llançà.
L’església de Sant Silvestre havia estat possessió del monestir de Banyoles
Romà Comamala i Valls
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i assagista.
Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic…
Miquel Palau Vila
Rem
Remer.
Pertanyé al Club de Rem Ruber i també estigué vinculat a altres clubs, com el GEiEG o el Club de Rem de Barcelona Fou campió d’Espanya en la categoria de quatre amb timoner i en vuit amb timoner 1951, 1952 Assolí una medalla de bronze al Mundial del 1951 en la categoria de quatre amb timoner i formà part de l’equip olímpic espanyol als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952
el Ges

El petit nucli de Ges enlairat a la serra del Cadí (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a 1153 m d’altitud, damunt un contrafort septentrional de la serra de Cadí.
L’església de Sant Cebrià, que té la volta esfondrada, depenia de la parròquia de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Fou de la jurisdicció del capítol d’Urgell Va pertànyer al municipi de Cerc fins el 1970
coll de Port

Vista des del coll de Port, compartit entre el Solsonès i l’Alt Urgell
© CIC-Moià
Collada
Coll dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Josa i Tuixen (Alt Urgell).
Serž Azati Sargsyan

Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Política
Polític armeni.
Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de…
Sebastià Casanovas i Canut
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina