Resultats de la cerca

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar…

La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen…

Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts per Jack…

Vida i obra Filòsof i historiador Feu servir també els pseudònims F Vallhonrat , Fratello , fray Junípero i Fhater Basilio , i el nom i cognoms civils Estudià als maristes de Rubí fins que ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona 1915-24, que abandonà per incorporar-se als frares menors caputxins de Manresa 1924 Enviat a fer els estudis a Roma, obtingué el doctorat en filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i el diploma de biblioteconomia per la Biblioteca Vaticana L’any 1940 es doctorà en ambdós drets a la Pontifícia Universitat del Laterà Ordenat capellà 1927, fou destinat com…

Nascut en el si d’una família benestant originària de Santa Cristina d’Aro, es llicencià en teologia i dret a Barcelona, i fou ordenat de prevere el 1869 Ja en plena joventut, freqüentà tertúlies antiliberals i adoptà postulats ideològics tradicionalistes i reaccionaris Es relacionà amb cercles integristes i procarlins, com el també historiador i amic personal Ferran de Sagarra i de Siscar Exercí com a professor de patrologia i oratòria al Seminari Conciliar de Barcelona L’any 1879 participà en la formació d’un museu arqueològic a Barcelona i fou membre de la comissió de…

Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…

Desenvolupament enciclopèdic El volum suposa la incorporació del poeta al panorama literari català, en la línia del postsimbolisme europeu del moment, després d’un primer període de formació en el qual s’havia mogut entre el to escolar d’adscripció noucentista de Dotze damiselles sonets galants a l’amor i el component més proper a Maragall de La paraula a lloure , dos reculls que restaren inèdits Les primeres estances aparegueren el 1913 i el 1914 a la revista Catalunya amb el títol genèric d’ Aspàsia i es troben en la línia de les que Josep Maria López-Picó havia publicat el 1912 a Amor,…

L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a l’est Una…

Elements romànics de Santa Maria del Pi Escultura Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’a uests elements ha sofert…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme F Tur L’església de Santa Eulària és situada dalt un pujol, sota el qual s’arrauleix el poble d’Unha, petit agregat que s’enlaira, vers tramuntana, separat pel riu Unhòla, damunt Salardú Mapa 148M781 Situació 31TCH284310 S’hi arriba, des d’aquest darrer poble, per la carretera que mena a Bagergue Poc després d’haver-la iniciada, trobarem, a mà esquerra, el trencall que porta a Unha FJM-AMB Església L’església adopta un pla basilical, amb tres naus convergents, coronades a llevant per sengles absis…