Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
Lluís Revest i Corzo
Historiografia catalana
Erudit i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de…
Leopoldo Piles Ros
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians…
Antropocè
Geologia
Subdivisió del Quaternari, posterior a l’Holocè, caracteritzada per l’empremta humana a la Terra des del punt de vista geològic, climatològic, biològic i altres.
Tot i que es tracta, en principi, d’una proposta, l’acceptació d’aquesta nova subdivisió gaudeix d’un ampli bé que no total consens dins la comunitat científica, i també ha tingut ressò en els mitjans de comunicació En el Congrés Internacional de Geologia celebrat a l’agost del 2016 a Ciutat del Cap, un grup d’experts en recomanà l’adopció oficial Segons aquests experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir de la segona meitat del segle XX Durant aquest període l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles que justifiquen una nova subdivisió cronològica Entre els…
Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…
Josep Roca i Pons
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la…
,
Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia
Historiografia catalana
Col·lecció de monografies dedicada a la història de la medicina i de la ciència, creada l’any 1963 per J.M. López Piñero des de la càtedra d’història de la medicina de la Universitat de València.
Des dels seus orígens se’n programaren tres sèries monografies, textos clàssics i repertoris biobibliogràfics La sèrie de repertoris biobibliogràfics ha realitzat una àmplia contribució a la bibliografia científica espanyola moderna i contemporània amb obres com la Bibliograhia Medica Hispanica , la Bibliographia Chemica i la Bibliographia Histórica de la Ciencia Moderna en España , entre d’altres En les sèries de monografies i textos clàssics s’ha publicat una àmplia collecció d’obres, principalment dedicades a la història de la medicina espanyola moderna i contemporània Durant els primers…
cultura
Antropologia cultural
Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseix com a fruit d’estudi i lectures, de viatges i experiència, etc.
Quan es tracta d’una cultura no especialitzada hom parla també de cultura general
espeleobusseig
Esport
Modalitat d’espeleologia que consisteix a explorar, amb finalitats esportives o científiques, els trams inundats d’avencs i coves per mitjà de tècniques pròpies del submarinisme.
recerca i desenvolupament
Economia
Procés planificat i programat d’activitats científiques que porten al progrés tècnic i a la innovació econòmica, juntament amb el perfeccionament de procediments i de productes.
Hom anomena recerca fonamental la desproveïda de valor mercantil i aplicada quan es tradueix en invents patentables al desenvolupament, la qual correspon la fase de preindustrialització innovació, normalment de finançament privat La despesa en R & D és un indicador de la capacitat competitiva i es mesura amb relació al PIB de cada estat o conjunt d’estats El 1999 la R & D era del 3,8% a Suècia, del 3,22% a Finlàndia, del 2,93% al Japó, del 2,65% als EUA, del 2,44% a Alemanya, del 2,19% a França, de l’1,87% a la UE i del 0,89% a Espanya
cultura
Antropologia cultural
Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.
Sovint hom ha entès cultura i civilització com a sinònims, però cal subratllar-ne la diferenciació, per tal com el terme “cultura” té unes connotacions molt més àmplies de fet, hom ha dit sovint que la possessió de cultura és el tret diferenciador de l’espècie humana com a tal, en el sentit que engloba un conjunt molt ampli de comportaments apresos, és a dir, transmesos a través del llenguatge, per oposició als comportaments instintius transmesos genèticament, característics dels animals Tot i que aquesta consideració ha estat darrerament posada en dubte per alguns estudiosos dels primats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina