Resultats de la cerca

Prengué el nom d’una important necròpoli de túmuls d’incineració i inhumació, descoberta el 1846 a la localitat de Hallstatt, a l’Alta Àustria, molt rica en materials metàllics, la majoria dels quals importats, fet que sembla relacionar-se amb l’explotació d’una important mina de sal La metallúrgia del ferro arribà a terres austríaques des de Grècia i d’Itàlia, i s’estengué cap a l’W, en direcció al Rin, al S d’Alemanya, a Suïssa, a França i a Catalunya Dividida en dues fases, la primera 700-600 aC es caracteritza per un tipus d’espasa llarga de ferro, i la segona 600-500 aC per un d’espasa…

Estudià filologia francesa, filologia castellana i català Professor de català al liceu Clos-Banet a Perpinyà, formà part del collectiu literari Emili Xatard, que ha publicat els relats aplegats a Perpinyhard 1995 Collaborador del diari El Punt i de la revista El Temps , entre altres mitjans de comunicació, és autor de novelles situades en el context de diversos episodis històrics de la França del segle XX revolta del 1907, Primera i Segona Guerra Mundial, guerres d’Indoxina i d’Algèria, etc, en les quals apareixen de manera recurrent la identitat catalana, així com els propis orígens el seu…

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…

Format a ESADE, on es graduà en ciències empresarials i en gestió internacional 1985, es doctorà en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology 1989 i el 1994 es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és professor des de l’any 2001, com també de la Universitat de Barcelona , des del 2009 Entre els anys 1989 i 2001 exercí també la docència a les universitats de Columbia i Nova York, i és professor visitant de diverses universitats Del 1999 al 2017 fou director del Centre de Recerca en Economia Internacional  CREI, depenent de la Generalitat de Catalunya…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988, J Camino…

Estudià dret, però aviat es dedicà al periodisme cultural, que exercí en diaris i revistes ABC , El Mundo , Quimera , Historia y Vida , etc i a la literatura Moltes de les seves obres tenen versió en català i en castellà S’inicià en la narració juvenil, gènere en el qual ha aconseguit una notable projecció amb, entre altres llibres, Trigal con cuervos 1999, premi Ateneo Joven de Sevilla, Hot Dogs 2001, premi Gran Angular 2000, La llunacom 2003, premi Edebé, Ara o mai 2003, Okupada 2005,  Un camí dins la boira 2006, premi Ramon Muntaner, L’anell de la Irina 2006, El circuit de Montecarlo 2007…

Format a l’Escola Massana, on estudià cursos de disseny gràfic, s’ha especialitzat en la illustració i el còmic Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i illustrador professional des de l’any 1982, collabora habitualment en diverses editorials, diaris i revistes Des del 2008 alterna la illustració amb tasques d’edició a l’Editorial Casals, on és director artístic i coordinador de les àrees de plàstica, dibuix tècnic i història de l’art Ha estat seleccionat per a participar en nombroses exposicions d’illustració a l’Estat espanyol, Mèxic, Venècia 1987 i Bratislava 1988…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980, impulsà la…

Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès L’any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a escriptor l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de…

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 i doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge 1996 Ha estat professor de literatura i cultura catalanes i cap de la secció d’Estudis Hispànics al Queen Mary College de Londres 1993-2006, ciutat on creà i dirigí el Centre for Catalan Studies Des del 2007 és professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya UOC i director acadèmic del màster universitari d’Estudis Catalans Ha estat director de l’Àrea de Llengua i Universitats i de l’Àrea de Literatura i…