Resultats de la cerca

Net del comte Robert III, amb l’ajut del seu sogre, Felip IV de França, derrotà els flamencs a Cassel 1328 En començar la guerra dels Cent Anys 1336 romangué aliat de França i ordenà el trencament del comerç amb Anglaterra Això provocà una greu crisi econòmica i la insurrecció de ciutadans, que l’obligà a fugir a França 1337 Morí a la batalla de Crécy

Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’…

Comte de Salmis i de Sölvesborg 1651 Començà la carrera militar a Alemanya, durant la guerra dels Trenta Anys com a general participà en la batalla de Lützen 1632, i, després de la mort de Banér 1641, fou un dels tres generals que comandaren l’exèrcit suec a Alemanya Participà en les victòries de Wolfenbüttel 1641, Leipzig 1642 i sobretot Fehmaru 1644, victòria naval que li valgué el comandament general de la flota Governador de Pomerània 1646, participà encara en les operacions de Polònia, Brandenburg i Dinamarca 1655-58 Acabada la guerra, governà Pomerània fins a la mort Durant…

Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…

És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom Fou també un dels signants de la carta de poblament de Lleida 1150

El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva…

En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte…

Primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV de Cardona i primer marquès de Pallars 1491-1513, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan, fill de Joan Ramon Folc III i de Joana d’Urgell A 16 anys fou un dels defensors del príncep Ferran i la reina Joana a la força de Girona 1462 La seva joventut transcorregué en la guerra civil lluitant al costat del seu pare i del príncep Ferran de Girona El 1467, mort Bernat Joan de Cabrera, li fou donada la conestablia de la corona El mateix any entroncà amb la família reial pel seu matrimoni amb…

Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el PallarsJussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb…

Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill…