Resultats de la cerca

Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període…

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…

Deixeble de Josep Campabadal  A dotze anys feu el seu primer concert Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu i, l’any 1876, la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brusselles, on coincidí amb E Fernández Arbós, i on estudià piano amb L Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb FA Gevaert i orgue amb Mailly  Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brusselles, on obtingué el primer premi d’aquest instrument També estudià cant pla De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts…

S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts,…

Actuà a les corts de Màntua, Dresden i Berlín El 1729 s’establí a Amsterdam, la vida musical de la qual animà Compongué, entre altres obres, dotze concerti grossi 1721, dotze sonates per a flauta travessera i baix 1732, una sèrie de 12 sonates per a violí sol 1737 i 6 concerts per a quatre instruments 1762

Estudià a Edimburg i a París, amb NBoulanger Ha escrit concerts, un per a clarinet 1968, i un altre per a trompa, banda i orquestra 1971, i òperes, com The Decision 1967, The Voice of Ariadne 1974, Mary, Queen of Scots 1976 i A Christmas Carol 1978-79, obres serials però amb influències de folk-song

Afiliat el 1962 al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, organitzà molts cursets, concerts, exposicions i tota mena d’activitats de formació cultural El 1962 inicià la seva sèrie de publicacions amb les colleccions “Textos”, “Literatura i Societat” i “El Sagitari”, i des del 1966 una revista denominada “Lacetània” Desaparegué vers la meitat de la dècada dels setanta

Es formà amb JKuhnau a la Thomasschule de Leipzig, i fou mestre de capella de Zerbst 1722-58 La seva obra, apreciada per JSBach, inclou una vintena de simfonies, concerts, misses, etc El seu fill Carl Friedrich Fasch Zerbst 1736 — Berlín 1800 treballà a la cort de Frederic II de Prússia i fundà 1791 la Berliner Singakademie

Emigrà a Dinamarca per no servir en l’exèrcit entrà al servei de Frederic VI de Dinamarca Autor de sonates i sonatines brillants, per tal de fer agradable la didàctica del piano, que hom empra encara Deixà també quartets per a corda, concerts, música d’escena, com Everhøj , i òperes, com Elisa 1820 i Shakespeare 1826

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Realitzà gires de concerts a l’estranger i fou membre i solista de l’orquestra de la Societat Filharmònica de Barcelona, creada per M Crickboom el 1897 També tocà amb el Quartet Barcelona Entre les seves composicions s’inclouen algunes operetes, com Le modèle jaloux i Le Fétiche