Resultats de la cerca
Es mostren 2509 resultats
Conducte deferent
Anatomia humana
Els conductes deferents són dues estructures buides, cadascuna de les quals condueix les cèllules i les secrecions formades al testicle, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador Cada conducte deferent es troba a continuació de l’epidídim, i segueix un trajecte ascendent Al costat dels vasos sanguinis i els nervis del testicle, constitueix el cordó espermàtic que travessa el conducte inguinal Després que s’introdueix a la cavitat abdominal, descriu un trajecte en forma d’arc al costat de la bufeta urinària, passa per darrere de l’urèter i davalla fins a la pròstata En la seva…
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
síncope

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que resulta d’atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant fer-ho, a continuació, coincidint amb l’accent mètric immediatament posterior.
La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de no atacar la nota…
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1 100 ha i oliveres 500 ha Hi ha explotacions ramaderes de bestiar…
George Petrie
Música
Compositor i musicòleg irlandès.
Fou educat a la Samuel Whyte’s School i a l’escola d’art de la Societat Dublinesa Home d’inquietuds variades -a més de compositor i musicòleg fou pintor i antiquari-, Petrie és conegut principalment per haver publicat un conjunt de cançons populars irlandeses Interessat en la recuperació del passat històric i cultural del seu país, fou un membre destacat de la Society for the Preservation and Publication of the Melodies of Ireland, que li publicà l’obra titulada The Ancient Music of Ireland 1853-55 i la seva continuació, apareguda el 1882 Algunes d’aquestes melodies foren…
John Frederick Lampe
Música
Compositor i fagotista alemany.
Passà gran part de la seva vida a la Gran Bretanya Arribà a Londres el 1724 i aviat destacà com a fagotista als teatres de la ciutat En 1732-33 estrenà quatre opere serie en anglès, que no aconseguiren triomfar Només es publicaren dues cançons d' Amelia 1732 No assolí l’èxit fins el 1734, amb la música per a la pantomima Cupid and Psyche , més coneguda per Columbine Courtezan Les melodies de caràcter còmic que acompanyaven les escenes mímiques foren publicades, juntament amb l’obertura, en un arranjament per a tecla L’autèntic triomf, però, li arribà amb l’òpera burlesca The Dragon of…
Salvador Melo i Nicola
Música
Ballarí i coreògraf català.
El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar…
Daniel López Pinedo
Waterpolo
Porter de waterpolo.
S’inicià a l’escola dels Maristes de les Corts de Barcelona, però després anà al Club Esportiu Mediterrani 1996-2002 i al Club Natació Sant Andreu 2002-08 i, a continuació, fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta Guanyà onze Lligues 2009-19, nou Copes del Rei 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, set Supercopes d’Espanya 2008-11, 2013, 2015-16, set Copes de Catalunya 2008, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, una Copa d’Europa 2014 i una Supercopa d’Europa 2014 Amb la selecció estatal ha disputat 103 partits internacionals i s’ha proclamat subcampió del món 2009…
Benet Joanet Jiménez
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Destacà en el juvenil del RCD Espanyol i a mitjan temporada 1954-55 passà a formar part del primer equip Les dues campanyes següents fou cedit a l’Europa, a tercera divisió, i a continuació fitxà pel Saragossa, on jugà dues temporades 1957-59 sense jugar cap partit oficial En rebre la baixa del club aragonès retornà a l’Espanyol fins a la temporada 1964-65 Aquesta darrera actuà cedit a l’Europa, a segona divisió Al principi de la campanya 1960-61 també fou cedit durant un mes al Terrassa Amb l’Espanyol disputà 62 partits de Lliga Descendí a segona divisió la temporada 1961-62 i ascendí a la…
cantiga
Música
Cançó monòdica medieval o poema compost per a ésser cantat, indistintament de caràcter religiós o profà, en llengua vulgar, sobretot galaicoportuguès, característica de la Península Ibèrica.
Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina