Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
música d’Israel
Música
Música desenvolupada a Israel.
Arran de la seva creació 1948, els jueus han pogut disposar d’unes institucions per a desenvolupar el seu ric patrimoni musical música dels jueus i, al mateix temps, impulsar una vida musical que es troba entre les més notables del món L’elevat nivell de la música creada i interpretada per israelians, amb figures de tant renom com Itzak Perlman, Daniel Barenboim o Pinchas Zukerman, té les arrels en la cabdal contribució dels jueus a la tradició clàssica occidental, que ha afavorit una intensa dedicació a aquest art, tant des dels poders públics com per part de particulars Des…
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’identifica amb…
Benicarló
Benicarló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la plana de Vinaròs, obert a la mar per una costa rectilínia i baixa.
El territori és pla només a l’interior hi ha algunes elevacions, que no arriben a 200 m, format per productes d’alluvionament, argilenc a la part baixa i pedregós a la resta Travessen el terme el riu Sec o rambla de Cervera, la rambla d’Aiguadoliva i els barrancs de Surrac i de Polpís El regadiu 2128 ha aprofita una extensa capa freàtica poc profunda a través d’un sistema de sínies i de pous amb motor, i produeix taronges i hortalisses, d’entre les quals destaquen les carxofes Al secà 1987 ha hi ha conreus de garrofers, d’ametllers i d’oliveres Les terres de conreu, força repartides, són…
Vicent Calvo i Acacio
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Estudià la carrera de lleis a les universitats de València i Salamanca, però no exercí d’advocat sinó que es dedicà al periodisme Primer treballà a Madrid, en el diari La Época i l’agència Mencheta L’any 1894 començà les seves collaboracions a La Correspondencia de Valencia , El Correo de Valencia , El Clamor Setabense , Las Provincias i en l’ Almanaque d’aquest diari, on sovint exercí la crítica literària Des del 1901 la seva tasca de publicista es vinculà a la política La seva militància al Partido Liberal restauracionista l’aproximà a la figura de Segismundo Moret, i es convertí en un dels…
, ,
Els Sacrest, d'Olot
Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització catalana La…
La “revolució militar”
El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…
dret d’entrades i eixides
Història
Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per particulars i l’exportació…
timocràcia
Política
En la teoria política grega, forma de constitució en la qual els drets i deures dels ciutadans són establerts en proporció de llur cens o contribució. Ho fou la constitució de Soló, a Grècia, o la constitució serviana, a Roma.
mode de producció
Economia
Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.
Com a eina d’anàlisi històrica, permet d’establir periodificacions no arbitràries i, per tant, d’estudiar els processos històrics d’evolució i transformació de les formacions socials Té origen en les obres de Marx i Engels, bé que aquests no li donaren un tractament específic ni el definiren Tanmateix, a partir de la utilització que en feien, en particular al prefaci a la Contribució a la crítica de l’economia política , de KMarx, hom ha elaborat un concepte de mode de producció, en sentit restringit, que fa referència a la forma com són produïts els béns materials En aquest…
Martí Genís i Aguilar
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina