Resultats de la cerca

Collaborà a “La Nostra Terra” Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França És autor del llibre de poemes Dansa de les hores , inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover Publicà també Roses de França , 1953, traduccions de poetes francesos La resta de la seva obra no es publicà fins el 2009 en el volum Les veus estèrils Obra poètica completa poemes lírics, obra satírica i traduccions

A Alemanya protagonitzà comèdies sentimentals Der Fluch , ‘La maledicció’, 1923 Amb el sonor augmentà la seva popularitat, gràcies al seu domini del francès i l’alemany, que li permeté interpretar dues i tres versions del mateix títol Liebeswalzer , ‘El vals de l’amor’, de W Thiele, 1930 Der Kongreß tanzt , ‘El congrés dansa’, 1931, d’E Charrell Ein blonder Traum , ‘Un somni ros’, 1932, de P Martin, etc El 1939 emigrà a França i posteriorment als EUA Des del 1943 treballà només per al teatre

En la seva obra volgué reflectir les contradiccions de l’home contemporani Formalment el caracteritzen una gran riquesa de metres i rimes, el to irònic, sovint grotesc, i la barreja de les formes tradicionals i les més modernes Volums principals Álom a repülotéren ‘Somni a l’aeroport’, 1962, Szerelmek tánca ‘Dansa dels amors’, 1965, Garabonciás ‘Bruixot’, 1967, Búcsú a trópusoktól ‘Comiat del tròpics’, 1969, Erdei iskola ‘Escola dins la selva’, 1970, Felezoido ‘Temps intermedi’, 1974 i Tengerparti lakòdalom ‘Noces a la vora de la mar’, 1978

Es conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar a la qual respongué també Ausiàs Marc, una cançó d’amor De vui demà se’n va lo temps i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Pagès, A 1914 Les obres d’Ausiàs March Vol II Barcelona, IEC

Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el s V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags

Fundat el 1984, participa en competicions d’àmbit català, estatal i internacional Practica les especialitats d’individual, parelles de dansa, parelles artístic i grups de xou Ha aconseguit diversos podis al Campionat d’Espanya de patinatge artístic Guanyà la Copa Internacional de grups de patinatge artístic per equips 2008, 2011 i en fou subcampió 2010 Jaume Pons i Omar Tejera foren escollits millors entrenadors del torneig l’any 2011 També destaca Manel Pérez, campió absolut i medalla d’or al Campionat d’Europa 2010 Entrena al pavelló municipal d’esports de Tona

S’inicià en gimnàstica rítmica Fou membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb el qual participà en diversos Campionats d’Espanya El 2003 formà part de la selecció catalana, any que abandonà la gimnàstica per dedicar-se a la dansa El 2004 s’interessà per la gimnàstica estètica i entrà a formar part de l’equip del CE INEF Barcelona Fou membre del primer equip espanyol que participà en el Campionat del Món d’aquesta especialitat 2004 i competí en tots els mundials entre el 2004 i el 2010

El conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Xavier Hernàndez, lliura els Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts, en un acte celebrat a la Fundació Joan Miró En la primera edició d’aquests guardons, que porten el nom d’artistes coneguts en els diferents àmbits, com Jordi Savall, Gerard Quintana, Xavier Montsalvatge, Cesc Gelabert o Daniel Giralt-Miracle, es premien 13 centres d’ensenyaments musicals, escoles de dansa i centres d’arts plàstiques, i reben dues distincions especials l’Escolania de Montserrat i la pintora i pedagoga Ester Boix

Es dóna sempre que hi hagi identitat de sons, bé que les grafies siguin diferents, i no es dóna, bé que la grafia sigui la mateixa, si els sons són diferents Així, hi ha consonància entre dansa/esperança/enyorant-se, i no n'hi ha entre comprendre/entendre Característica de la mètrica culta i de les cançons folklòriques goigs, etc, hom l’ha anomenada rima perfecta, en contrast amb la rima imperfecta assonància És utilitzada també per a efectes estètics i memorístics, i en els escrits en prosa constitueix un defecte

El repertori francès era format per pièces d’harmonie , grups d’unes sis peces curtes procedents habitualment d’originals operístics arranjats A Anglaterra es desenvolupà, en canvi, un repertori peculiar format per divertimenti militars que barrejaven moviments curts originals amb moviments de dansa i de música militar Al començament del segle XVIII s’utilitzaven a la cort prussiana bandes d’oboès i trompes, i el seu ús s’hi generalitzà durant la segona meitat de segle Emigrants moravis exportaren l' harmoniemusik europea als EUA, on persistí fins ben entrat el segle XIX