Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Sant Miquel de Cabrera (Camarasa)
Art romànic
Situació Escasses filades de murs que permeten endevinar que l’església original era formada per una nau i un absis ECSA - AM Vilarrúbias Sant Miquel de Cabrera és situada prop del camí de bast que descendeix de Rúbies a la Font de les Bagasses És a dues terceres parts de camí baixant, i emboscada entre feixes abandonades, a mà dreta del camí No es troba fàcilment AMV-JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG258556 Història No es disposa, fins a l’actualitat, de notícies històriques d’època medieval sobre aquesta capella una única referència documental de la seva existència data de mitjan segle XVII i…
Castell de Vilaplana (la Baronia de Rialb)
Art romànic
La primera referència sobre el lloc de Vilaplana és de l’any 1041, quan se celebrà un judici en presència de la comtessa Constança i del seu fill Ermengol III, comte d’Urgell, sobre l’alou de Vilaplana que els germans Ramon, Geribert, Rodlan i Arnau reclamaven al seu germanastre Guitard El castell de Vilaplana apareix l’any 1042 1044 com a afrontado de ponent del castell de la Clua, que Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona Eribau, i els seus fills Ramon, Eribau i Arnau van donar a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’any 1045 el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica…
Sant Jaume de Llierca
Art romànic
Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de Camprodon…
Sant Cugat del Racó
Església
Antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral) del municipi de Navars (Bages), dins el nucli de Sant Cugat del Racó.
L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula, ressaltada a l’…
Auses
Llogaret
Llogaret del municipi de la Guàrdida d'Ares, actualment del municipide les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església.
Sedaví
L’església i l’Ajuntament de Sedaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat en un terreny pla i al·luvial.
El terme s’estén a la dreta del nou curs del Túria i s’allarga d’W a E entre la línia del ferrocarril de València a Madrid per Albacete i les marjals pantanoses dels antics voltants de l’Albufera L’agricultura és tota de regadiu horta al sector occidental hortalisses en conreu intensiu, blat de moro i tarongers, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Favara, i arrossars a l’oriental en regressió els darrers anys, prop de les marjals, que aprofiten la séquia de l’Or Hi ha ramaderia porcina uns 500 caps La indústria tradicional és la derivada de la fusta fabricació de mobles,…
Sant Feliuet de Terrassola
Sant Feliuet de Terrassola
© C.I.C-Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló, Moianès.
Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot…
Alsàcia-Lorena
Geografia històrica
Territori format per Alsàcia —excepte el territori de Belfort— i una part de la Lorena sota el domini d’Alemanya del 1871 al 1918 i del 1940 al 1944.
Fou cedit per França a Alemanya en la pau de Frankfurt maig del 1871, que posà fi a la guerra Francoprussiana, i pertangué a l’imperi alemany fins el 1918, que tornà a França El territori comprenia una gran majoria de població de llengua germànica, llevat de la zona de Metz, de parla francesa Les seves dues parts constitutives no havien tingut mai una història comuna Fou erigit en Reichsland ‘territori de l’imperi alemany’, que depenia directament del Reich però sense constituir un estat federat La regió rebé una organització semblant a la de les províncies prussianes A les primeres eleccions…
Castell de Castelltallat (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
L’existència d’aquest castell és un xic hipotètica Es trobava al comtat de Besalú, i la seva parròquia depenia del bisbat de Girona fins a mitjan segle XII, que passà al de Vic El seu terme, fins i tot geogràficament, pertany a la comarca de la Garrotxa, però com que des de mitjan segle XIII, era unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el eu territori s’ha unit al municipi de Sant Joan El terme d’aquest suposat castell es correspondria amb el de la parròquia de Santa Llúcia de Puigmal Les primeres notícies de la parròquia són anteriors al 1150, quan estava sota el domini…
Santa Llúcia de Torlanda
Art romànic
L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de Turlanda quod ab…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina