Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
Maurici 2016
Estat
Pravind Jugnauth, fill del primer ministre, Anerood Jugnauth, va tornar al Govern, un any després de la seva dimissió, en ser exculpat pel Tribunal Suprem de l’acusació de beneficiar un familiar en la venda d’una clínica a l’Estat En el seu retorn, Pravind Jugnauth, de 54 anys i líder del Moviment Socialista Militant MSM, la principal formació de l’Aliança Lepep, en el poder des del desembre del 2014, va assumir el ministeri de Finances i Desenvolupament Econòmic, el més important del Govern després del càrrec de primer ministre Entre els reptes de Pravind Jugnauth, que no amaga l’aspiració…
Urtx

Escut dels Urtx
Llinatge feudal probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.
Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins el 1130 Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx Un dels primers personatges documentats és Galceran I d’Urtx mort vers el 1173, senyor d’una part de Jóc, d’Urtx i de Naüja, que el 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbò la cessió d’una…
Tamerlà
Història
Nom amb el qual fou conegut a occident Timur Lang, sobirà (1370-1405) de la Transoxiana.
Membre d’una noble família turcmana vassalla dels descendents de Txagatai Kan, després d’un seguit de revoltes i d’enderrocaments dels governadors del gran kan i una vegada fet assassinar el sobirà de Balkh i de Kabul 1369, antic aliat seu, aconseguí d’emparar-se de tota la Transoxiana 1370, on encapçalà, tot autoproclamant-se hereu i continuador de l’imperi de Genguis Kan, la dinastia timúrida El domini de Tamerlà s’expandí considerablement imperi mongol , tant pels dots bèllics i la dedicació contínua del seu cap i pels pocs escrúpols que mostrà a portar a terme les annexions…
Castell de Puiggròs
Art romànic
El primer esment del castell de Puiggròs és de l’any 1190, en què Guillem de Cervera va prometre al rei Alfons I que no Ii causaria cap mal des de la fortalesa o força que amb el seu consentiment estava construint al castell de Puiggròs, a més de retre-li sagrament i homenatge per l’esmentat castell Fins al segle XIV el rei va conservar la jurisdicció del terme de Puiggròs L’any 1342, Pere III va vendre el mer i mixt imperi de Puiggròs a Guillem Gener de Montblanc A partir d’aleshores la senyoria passà per diverses mans fins que al segle XV el domini va recaure als Montsuar, llinatge de l’…
Rocabertí

Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…
baronia de Jorba
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué a Guerau de Jorba (1146-80) i als seus descendents i als Castellolí ja des de la primera meitat del s XIV.
El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
noble
Història
Tractament honorífic donat als magnats, barons o títols, i a llurs fills i descendents i, en general, a tots els qui gaudien de privilegi de noble.
fills de la promesa
Bíblia
Per oposició als descendents naturals d’Abraham, segons Pau, tots els qui tenen fe, jueus o no, els quals, com Isaac, són fruit d’una benedicció.
divergència evolutiva
Biologia
Evolució diferencial dels grups d’organismes descendents d’un mateix ancessor, que mena al desenvolupament d’estructures o caràcters diferents, derivats filogenèticament d’un patró comú.
La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals
L’herència
Genètica
Hom anomena herència el conjunt de caràcters anatomies i fisiologies —tant normals com patològics— que els progenitors transmeten als descendents En sentit estricte, l’herència és el conjunt de mecanismes pels quals es desenvolupa aquest fenomen En sentit més ampli, és difícil de definir, ja que en general els pares no solament transmeten una sèrie d’elements biològics als fills en el moment de la concepció —concretament una part de llur dotació cromosòmica—, sinó que també els donen moltes atencions durant el creixement amb què, directament o indirectament, els sotmeten a una colla de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina