Resultats de la cerca

La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou…

Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com tantes…

El terme de Santa Fe va pertànyer des d’antic a la catedral de Barcelona El document més reculat trobat fins ara que es refereix a l’indret és el testament d’Arbert, datat el 1142, on s’esmenta el lloc de S Fidem al Penedès, el qual aquest concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Segons un document del 1195, la quadra de Santa Fe era a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada Al segle XIV s’esmenta el castell de Santa Fe El fogatge del 1370 consigna que el castell de Santa Fe, en el qual hi havia 22 focs, era de l’arquebisbe de…

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral a Catalunya…

Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor , a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels jonis i…

L’actual església parroquial de Sant Tomàs del 1731 conserva una làpida sepulcral de marbre encastada prop de la porta que mena al campanar, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, i l’absis semicircular de la primitiva església romànica A l’interior, té una pica beneitera renaixentista sostinguda per un pedestal romànic i un Crist segles XII-XIII Apareix en la documentació de l’any 1278 al 1313 amb els noms de Canarilh, Casaril, Casarihl i Casarillo El 12 de novembre de 1313 els quatre cònsols i vint caps de casa de la…

Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris És coneguda també, per la historiografia catalana, amb el nom d' Irene la documentació de l’època l’anomenava simplement Làscara, Làsquera o Àscara Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb qui la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill Làscara es casà amb el comte de Pallars Arnau Roger I, Violant amb Pere d’Ayerbe, net de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda Eudòxia trobà la protecció…

Es graduà en arquitectura a Praga el 1932 El 1941 fou fet presoner per l’exèrcit alemany i internat en diversos camps de concentració Ostbahn, Janwska i Mauthausen, d’on fou alliberat el 1945 En 1947 cofundà el Jewish Historical Documentation Center a Linz Àustria, per tal d’aportar proves per a acusar criminals de guerra nazis Bé que l’organisme tancà el 1954, les seves investigacions permeteren localitzar i detenir A Eichmann el 1960 El 1961 reobrí, ampliat i renovat, el centre de documentació a Viena, que prosseguí les seves activitats Entre d’altres, és autor de les memòries…

Aquest arxiu, gestionat per l’Ajuntament, es troba situat a la planta baixa de l’edifici del Centre Municipal de Cultura, on comparteix dependències i personal amb la Biblioteca Municipal Fins l’any 1983 els fons de l’arxiu es trobaven dipositats en unes dependències de l’Ajuntament, el seu trasllat, però, possibilità una nova catalogació i la incorporació de l’hemeroteca L’antiguitat dels fons és remarcable hi destaca especialment l’anomenat Llibre d’extravagants en realitat és un esborrany de la Cort del Justícia datat el 1263 i, probablement, el document valencià en paper més antic que es…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…