Resultats de la cerca

Cega des dels quatre anys, mostrà uns dots notables per a la música El seu pare, secretari de la cort imperial vienesa, rebé ajut econòmic de l’emperadriu Maria Teresa i aconseguí per a la seva filla una completa formació musical, amb mestres com ara A Salieri i LA Koželuh Aviat destacà com a pianista i inicià, a partir del 1783, gires de concerts per Europa Sembla, segons la documentació conservada, que WA Mozart i J Haydn li dedicaren sengles concerts per a piano -KV 456 i en sol M respectivament- i Salieri, un concert per a orgue El 1808 creà a Viena una escola de música A partir del 1789…

El seu nom apareix el 1645 en el Cançoner d’Ontinyent , i és documentat com a mestre de capella a Morella Ports i Terol i com a cantor i mestre a Càller Sardenya La documentació el situa a Madrid el 1660, i registra el seu nomenament com a mestre de capella de la catedral de Segòvia el 1664 El 1667 obtingué el mateix càrrec a Las Descalzas Reales de Madrid, i l’1 de febrer de 1680 fou nomenat mestre de la capella reial, malgrat l’oposició de diverses personalitats de la cort de Carles II La seva obra, que comprèn nombroses peces litúrgiques i de romanç, com també diverses composicions per a l…

Quatre anys després, aconseguí reunir uns 7 000 títols i es regia per un consell assessor format per JM Bricall, I Molas, J Termes i J Fontana S’especialitzà sobretot en la documentació referent a l’etapa republicana i a la guerra civil, tot i que inclogué altres fons documentals com la collecció de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona Després de la mort del seu promotor, el 1994 quan posseïa més de 60 000 volums i importants colleccions documentals, passà a mans públiques per mitjà d’un conveni amb l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona Aleshores, juntament amb el fons del Centre d’…

Format musicalment a la seu metropolitana de València, la seva pertinença a l’escolania de la catedral el 1585 és perfectament documentada Pel novembre del 1600 fou proposat com a mestre de capella de la seu de Lleida arran del cessament del seu anterior detenidor, Josep Casadell Tot i que la documentació lleidatana esmenta que Felipe era fins llavors mestre de capella de la Seu d’Urgell, no hi ha cap més font que ho provi Higini Anglès esmenta Pere Riquet com a mestre d’Urgell entre el 1598 i el 1600 A la seu de Lleida hi romangué fins pel desembre del 1604, i l’any següent fou nomenat…

Vida Feu estudis superiors de música al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es llicencià en filosofia i lletres art a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 Simultàniament estudià musicologia amb Macario S Kastner a Lisboa 1972-74, amb el qual s’especialitzà en la música de tecla ibèrica, i amb Raymond Meylan a Basilea 1975 La seva aportació més important fou la tasca de recerca, documentació, catalogació i difusió del patrimoni de la música per a tecla existent als arxius de Catalunya Collaborà amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també en diferents…

Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento…

Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de Frontí, i entre…

Tipus de documents Utilitat historiogràfica La documentació que caracteritza principalment els fons patrimonials fa referència a la legitimació del patrimoni compres, establiment , capbreu , documents judicials, a la seva transmissió testaments, pactes nupcials, donacions i a la seva administració llevadors de rendes, llibres comptables, rebuts i factures, inventaris Poden contenir igualment documentació aliena al patrimoni familiar, recollida per l’ocupació de càrrecs o per les activitats específiques dels membres del grup familiar La conservació i descripció d’aquests fons arxivístics és de…

Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…

Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià La seva obra…