Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Les moràcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
anodonta
Malacologia
Gènere de mol·luscs eulamel·libranquis d’aigua dolça de la família dels uniònids, de mida bastant grossa, amb un cicle biològic particular, característic de tots els individus de la família.
Les valves, molt nacrades, són emprades en la indústria de botons de nacre i en la fabricació de perles de poc valor Són freqüents a tot Europa lamellibranquis
esferopleals
Botànica
Ordre de la classe de les clorofícies, integrat per un sol gènere d’algues d’aigua dolça (Sphaeroplea), de filaments simples, formats per articles plurinucleats, i amb reproducció oògama.
albor
Ictiologia
Peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, semblant a la carpa, amb escates d’una lluïssor argentada, de les quals s’extreu l’albet, usat en joieria.
Abunda en aigües tranquilles al N dels Pirineus i dels Alps És gregari, viu de 6 a 8 anys, i s’alimenta de larves d’insectes i de cucs del llit de rius i de llacs
La vida als rius i als llacs de les boscanes decídues
Les aigües continentals al domini de les boscanes Els ecosistemes d’aigües continentals no existeixen aïllats de l’entorn Encara que no hi hagi una correspondència exacta entre els trets que caracteritzarien una regió limnològica i la vegetació decídua, l’ecologia de llacs i rius del bioma de les boscanes decídues està íntimament lligada a les característiques generals d’aquest Per això, alguns dels trets característics que es descriuen aquí serien igualment aplicables a altres biomes de clima temperat, encara que hi predomini una vegetació d’aciculifolis de fulla perenne com a la taigà vegeu…
Vilatge abandonat de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Les restes de l’antic poblat de Pugis es troben situades al sud-oest del terme municipal de Cubells, prop del mas de Flix i dominant una rica zona dins la vall del Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Per a arribar-hi cal prendre la carretera LV-3 025 de Balaguer a Agramunt i, a 3, 3 km de la cruïlla del poble de la Sentiu de Sió, agafar un trencall a mà esquerra que porta fins a Flix 1, 5 km Immediatament, cal seguir una pista a mà dreta fins a arribar a una gran masia 1, 5 km des de Flix, al sud-est de la qual s’aixeca el petit turó allargat on es troben els vestigis de l’antic…
Sant Serni de Bellfort (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Capçalera del temple, que és ornada per un fris de grans arcs cecs entre lesenes ECSA - JA Adell L’església de Sant Serni és al petit nucli de Bellfort, sobre un turó que domina el grup de cases, totalment abandonades Mapa 34-13329 Situació 31TCG483512 Per a anar-hi, cal prendre una pista de 3, 5 km degudament senyalitzada que surt de la carretera de Gualter a Folquer JAA Història No hi ha notícies documentals sobre aquesta església, però sí moltes sobre el terme de Bellfort, que depengué de la comanda hospitalera de Sant Salvador d’Isot, per una donació del 1164 feta als hospitalers…
Oleguer
Sepulcre de sant Oleguer, obra barroca de Francesc Grau i Domènec Rovira, amb imatge gòtica de Pere Sanglada
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al…
tractat de Corbeil
Història
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença 1245, pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa 1249 Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes un de relatiu al…
Son Real i Sa Canova
Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda Helichrysum stoechas La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades Joan Mayol Son Real i Sa Canova 24, entre els principals espais naturals de Mallorca La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i installacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats Les dunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina