Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
conducte semicircular ossi
Anatomia
Conducte excavat al penyal que forma l’esquelet ossi dels òrgans de l’equilibri a l’aparell auditiu intern.
De forma semicircular i orientat en els tres plans de l’espai, surt del vestíbul i hi torna N'hi ha tres superior, posterior i extern
clau

Clau de volta del presbiteri del convent de Sant Francesc de Cervera, amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
En una volta, pedra que, col·locada a la part central, serveix per a mantenir en equilibri les altres pedres.
homeòstasi
Tecnologia
Propietat d’un servosistema segons la qual aquest funciona independentment de les condicions exteriors i es manté en equilibri.
tensió de vapor
Física
Pressió que manifesta el vapor saturat d’una substància en equilibri amb la fase líquida en un recinte tancat.
Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible
surf de caiac
Altres esports nàutics
Esports d’aventura
Esport d’aventura que consisteix a desplaçar-se mantenint l’equilibri amb un caiac de surf sobre grans onades.
homeòstat
Electrònica i informàtica
Aparell que és capaç de funcionar en un estat d’equilibri predeterminat i, per tant, amb propietats d’homeòstasi.
Construït pel físic anglès Ross Ashby el 1948, permet d’estudiar sistemes complexos i és emprat per a investigar sobre teories i hipòtesis cibernètiques, gràcies a la seva gran estabilitat i les possibilitats de la retroacció negativa, que li permeten d’arribar a un estat final des de diferents condicions inicials
perfil
Hidrografia
En l’estudi de les valls fluvials, gràfic que representa les fases o els estadis d’evolució.
El perfil longitudinal representa l’evolució de l’altura del llit d’un riu, des del lloc de naixement fins a la desembocadura o nivell de base principal El gràfic presenta un pendent que disminueix gradualment cap a la desembocadura Però, com que hi ha diferències de duresa de les roques del tàlveg, sorgeixen irregularitats —visibles en la corba— que són en realitat les ruptures de pendent, ràpids, cascades, contrapendents amb acumulacions lacustres, etc El perfil transversal , per contra —sentit de l’amplària de la vall—, és un tall que representa no solament la vall principal —…
Diego de Pontac
Música
Mestre de capella i compositor aragonès.
Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…
Bertolt Brecht
Música
Dramaturg i poeta alemany.
Brecht es consagrà definitivament amb Die Dreigroschenoper 'L’òpera de tres rals', 1928, obra exemplar pel que fa a la conjunció i l’equilibri entre música i text, i en la qual fou decisiu el concurs del compositor Kurt Weill Tot i que Brecht treballà sovint amb altres compositors de renom P Hindemith, H Eisler, P Dessau i G von Einem, és amb Weill que la collaboració fou més reeixida Cal destacar-ne les òperes Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny 'Ascenció i caiguda de la ciutat de Mahagonny', 1929, Happy End 1929 i Der Jasager 'L’escolà d’amén', 1930, la cantata Der…
punta
Música
Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F Tourte al final del segle XVIII Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una partitura l’ús d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina