Resultats de la cerca
Es mostren 9283 resultats
fosforisme
Literatura
Escola literària sueca.
El nom deriva de la revista “Phosphoros” 1810-14, entorn de la qual s’agrupaven poetes com Atterbom, Palmblad i altres Bàsicament romàntica, l’escola admetia també tendències neoclàssiques i era influïda tant per Schelling com per Goethe i per Schiller
Antoni Sumalla i Armengol

Antoni Sumalla i Armengol
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, professor d’idiomes moderns.
Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba…
Antoni Sedasser
Educació
Filosofia
Mestre de l’Escola Lul·liana de Barcelona.
Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…
Joan Santaner i Marí
Historiografia catalana
Mestre d’escola i investigador.
Estudià a l’Escola Normal de Mestres de Palma Publicà diferents estudis biogràfics i de geografia de les Balears Geografía de las Baleares 1958, Hombres notables de Muro 1973 i General Weyler 1985 També és l’autor d’una Historia del Arrabal de Santa Catalina 1967
Guildhall School of Music and Drama
Música
Escola de música fundada a Londres el 1880.
Creada per la Corporació de Londres com a Guildhall School of Music, estava destinada a la formació de músics aficionats El 1887 passà del vell magatzem d’Aldermanbury, on havia iniciat les seves activitats, a un nou local a John Carpenter Street En aquests set anys la institució havia augmentat espectacularment el nombre d’alumnes matriculats, inicialment una seixantena seguia cursos a temps parcial El 1935 foren introduïts estudis d’art dramàtic, i l’escola canvià el seu nom pel de Guildhall School of Music and Drama El 1977 l’escola passà a la que és la seva…
Vallfogona de Balaguer
L’edifici de l’escola de Vallfogona de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona de Balaguer, de 26,96 km 2 d’extensió, és situat a l’esquerra del Segre, aigua avall de Balaguer, en una plana que es prolonga per terres urgelleses El municipi limita amb els de Térmens W, Balaguer W i N, en part pel Segre, la Sentiu de Sió N, per la partida de la Codosa, Bellcaire d’Urgell E, per les partides de la Saida o Saira, el Pla de Sant Jaume, Barretpicat i Carbona, l’enclavament de Remolins E, del terme de Bellvís Pla d’Urgell, amb Linyola SE, també del Pla d’Urgell, per la penya del Barranc i amb el territori principal de…
Utagawa Toyokuni
Pintura
Pintor japonès, de l’escola ukiyo-e
.
Estudià sota el mestratge de Tayoharu i dins l’escola Kano Tenia un gran coneixement de la pintura paisatgística, amb una tècnica i una perspectiva europees Vers el 1788 aconseguí un gran èxit, i arribà a eclipsar el seu mestre, Utamaro Sharaku
Carlo Crivelli
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana.
Establert a les Marques, treballà en l’execució i en el muntatge de políptics Massa Ferrara, Ascoli Piceno, etc La seva pintura deriva de l’art dels Vivarini i de FSquarcione i té punts de contacte amb l’escola de Ferrara El seu estil plasma un tipus de bellesa cortesana i de gòtic tardà mitjançant un disseny de línies anguloses, colors molt vius i riques vestimentes a la manera bizantina Les seves constants compositives —arabescs, garlandes de fruites, pedreries—, unides a una certa sensualitat en les figures Maria Magdalena , Rijksmuseum d’Amsterdam, en fan un dels millors…
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina