Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
elastòmer dielèctric
Química
Elastòmer capaç de transformar el corrent elèctric en força mecànica.
Collocat entre dos elèctrodes s’expandeix o s’encongeix en la direcció del camp elèctric i en funció de la seva intensitat Aquest moviment imita perfectament el dels músculs dels éssers vius i pot desenvolupar forces més elevades, per la qual cosa els elastòmers dielèctrics resulten molt adequats en la fabricació d’implants i pròtesis musculars, però, també, en la de braços robòtics i, en general, la de dispositius miniaturitzats Els més utilitzats són els basats en el polimetacrilat de metil, o PMMA Els elastòmers dielèctrics constitueixen una de les famílies dels considerats…
llibert | lliberta
Història
Esclau alliberat de l’esclavitud.
A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau…
Joan Arbós Perarnau
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Membre d’una de les famílies catalanes dedicades a l’hoquei de més tradició, jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa Debutà la temporada 1971-72 i conquerí cinc Lligues espanyoles 1972-75, 1979 i dues Copes del Rei 1972, 1973 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, on guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Aconseguí la medalla d’or a l’europeu de Madrid 1974 Un cop retirat seguí vinculat a l’Egara
rei d’armes
Història
Oficial reial, antigament anomenat herald, i que tenia al seu servei altres oficials anomenats farauts o porsavants.
Amb les funcions de l’antic herald tenia la de denunciar la guerra i publicar la pau, assistir a les cerimònies reials i distingir i determinar els escuts dels llinatges i les famílies La seva actuació fou regulada per disposicions dels anys 1593, 1652, 1761, 1802, 1805 la Novíssima Recopilació, 1915 i 1951 La seva tasca principal és de certificar escuts d’armes i crear-ne de nous Tenen l’obligació de portar un registre de les certificacions aquests càrrecs són coberts per oposició entre llicenciats en dret i depenen del ministeri de justícia
prínceps dels sacerdots
Judaisme
Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.
Texts rabínics semblen fer referència a un collegi estable de sacerdots, integrat pel cap de la policia del temple i els seus collaboradors, pels caps de les vint-i-quatre classes sacerdotals i pels tresorers, que dirigia el culte i l’administració del temple i constituïa el grup més important dins el sanedrí El Nou Testament, en canvi, sembla referir-se als grans sacerdots destituïts arbitràriament per Herodes o pels romans, i també als membres de les famílies sacerdotals més distingides, entre les quals eren elegits els grans sacerdots
El TEDH denega indemnitzar familiars de víctimes dels GAL
El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia que els familiars de les víctimes dels Grupos Antiterroristas de Liberación i del Batallón Vasco Español no tenen dret a indemnitzacions de l’Estat espanyol La sentència és la resposta a un recurs presentat per deu famílies de víctimes i no es pot recórrer L’Estat espanyol va considerar les víctimes com a membres d’ETA, cosa que els demandants van considerar que vulnerava la presumpció d’innocència El TEDH considera que la presumpció d’innocència no obliga a la indemnització
castell de Voltregà
Ruïnes del castell de Voltregà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell termenat, avui totalment en ruïnes, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a 906 m alt., en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà.
Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences 1465 Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell Fou de diferents famílies els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al s XIX Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt
ager publicus
Dret romà
Territori de propietat estatal, normalment una gran part del terreny conquistat en les guerres.
L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries
Alcosser
Despoblat
Despoblat del terme municipal d’Alberic (Ribera Alta), situat entre la séquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida.
La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic
classificació de manuscrits
Arxivística i biblioteconomia
Estudi previ i indispensable dels testimonis manuscrits d’un text per tal d’establir-ne l’edició crítica.
Les famílies , més o menys homogènies, es formen amb procediments diversos d’observació contingut llacunes o afegitons importants collació de variants típiques o errors que permeten de definir un tipus de recensió , llevat del cas de còdexs eclèctics amb contaminació de variants omissions o interpolacions típiques i ordre de mots Sovint n'hi ha prou amb sondeigs sistemàtics en indrets crítics Gràcies a variants subtípiques i distintives s’ordenen els subtipus i els manuscrits aïllats Una sola lletra i els subíndexs numerals algunes vegades poden designar els còdexs d’una mateixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina