Resultats de la cerca
Es mostren 14652 resultats
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint…
exclaustració
Història
Supressió dels ordes religiosos en un país, ordenada pel poder polític.
Seguint la política de secularització duta a terme durant la Revolució Francesa, el 1790 que afectà les comunitats religioses de la Catalunya septentrional, hi hagué decrets d’exclaustració als països que estigueren sota la influència napoleònica Josep I en proclamà un per a Espanya el 1808, que no fou aplicat, però, d’una manera rigorosa La restauració del règim constitucional espanyol el 1820 comportà novament mesures secularitzadores foren desterrats els jesuïtes i manades tancar les cases religioses amb menys de 24 professos i llurs béns foren confiscats…
Abdó
Sant Abdó i sant Senén, segons el retaule gòtic de Jaume Huguet, a l’església de Santa Maria de Terrassa
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Personatge que, segons una tradició posterior, hauria estat un persa cristià, pertanyent a la classe dirigent, fet presoner pels romans, i conduït a Roma, junt amb Senén, vers l’any 247.
Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del…
repoblament
Història
Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.
A l’edat mitjana, a mesura que els regnes cristians duien a terme la Reconquesta militar de la península Ibèrica, hagueren de repoblar les zones conquerides, per tal d’assegurar-ne la defensa i l’explotació agrícola i ramadera En els regnes occidentals es feu inicialment mitjançant la presura , que correspon a l’aprisió utilitzada en els regnes orientals El repoblament de Galícia, vall del Duero i alt Ebre segle VIII-X fou obra d’homes lliures i de monestirs benedictins A vegades el rei dirigia l’empresa repobladora en altres casos es limitava a ratificar ocupacions espontànies Mentre a…
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…
xueta
Història
A Mallorca, dit dels components d’un grup de famílies descendents de jueus conversos.
La denominació xueta no apareix documentada fins al s XVII, i la seva etimologia, malgrat les teories proposades per tal d’explicar-la, és encara obscura Els llinatges que avui a Mallorca es consideren com a xuetes d’una manera indiscutible són Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls Després de la conversió en massa del 1435, hi hagué encara nombrosos casos de reincidència, i entre el 1488 —data de la introducció de la inquisició a Mallorca— i el 1771 foren sentenciats 460 conversos reconciliats i 594…
la Fonollera
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors, recollectors de molluscs i…
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i…
tribu
Història
A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300 membres del…
oligarquia
Història
A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava a les mans d’uns quants.
Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina