Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
aranya roja

Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
caparàcies
Botànica
Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.
Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa
butomàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per un sol gènere important (Butomus) de plantes herbàcies palustres o aquàtiques, de distribució eurosiberiana.
Presenten fulles esparses o radicals, ensiformes o peciolades, flors trímeres, actinomorfes, i fruit en follicle Hom conrea les butomàcies com a plantes ornamentals, per exemple la llinassa o jonc florit B umbellatus i els seus rizomes són comestibles
Santa Maria de Talamanca
Art romànic
Situació Aspecte de l’exterior de l’edifici amb l’absis, obert al costat de llevant amb la part superior del seu mur decorada amb un fris d’arcuacions cegues Arxiu Gavín L’església de Santa Maria s’erigeix vora el castell i dins la població de Talamanca, de la qual és parroquial Long 1°58’39” - Lat 41°44’15” Hom arriba a Talamanca per la carretera de Navarcles a Terrassa Cal demanar la clau al rector de Mura FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca, als peus del castell Des de molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que encara…
pugó
Entomologia
Nom donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids
.
Tenen el cos de molt petites dimensions 1-5 mm, amb formes àpteres i alades i reproducció generalment per partenogènesi cíclica Tots són paràsits de plantes, a les quals ocasionen grans perjudicis El pugó de la col Aphis brassicae , de formes àpteres de color verd amb taques blanques, i de formes alades blanques però amb el cap i el tòrax negrencs, parasita les fulles de la col El pugó del blat Macrosiphum cereale , de formes àpteres de color verd i de formes alades amb el cap i el tòrax marrons, parasita sobretot les espigues El pugó dels rosers Macrosiphum rosae , de formes…
Les dil·lènides
Les dillènides solen tenir les fulles simples i els primordis seminals molt nombrosos L'estepa blanca Cistus albidus , una planta pertanyent a una de les vint famílies de dillènides presents als Països Catalans Montserrat Comelles Comprenen unes 25 000 espècies llenyoses o herbàcies, agrupades en 78 famílies, 20 de les quals són presents als Països Catalans Les dillènides solen tenir les fulles simples, amb el marge enter o dentat i la corolla dialipètala De tota manera hi ha un grup nombrós format, entre d’altres, per les cucurbitàcies, les ericàcies, les…
Les cimodoceàcies
Una fanerògama marina força freqüent a la Mediterrània i a les costes occidentals d’Àfrica és Cymodocea nodosa , el nom de la qual prové d’una nimfa de les aigües de la mitologia grega Viu en substrats submergits sorrencs o fangosos i a fondàries que poden arribar als 15 m i floreix entre l’abril i el setembre, encara que les flors no són visibles perquè resten dins les beines de les fulles Javier Romero Formen part d’aquesta família cinc gèneres i una quinzena d’espècies de les mars tropicals i subtropicals A les nostres costes es troba Cymodocea nodosa , espècie dioica de…
Característiques generals de les plantes superiors
Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i…
ascomicets imperfectes
Micologia
Grup de fongs que inclou un gran nombre d’ascomicets que han perdut la capacitat de produir fructificacions ‘perfectes‘, és a dir, ascs.
Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia antracnosi, oídium, etc Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets
botritis
Fitopatologia
Malaltia, anomenada també podridura grisa
o podridura
, que ataca les plantes a les àrees humides i que és causada en general pel fong Botrytis cinerea
.
També pot ésser causada per Botrytis sp i Sclerotynia sp La planta s’infecta per les ferides i els símptomes són podridura tova de color fosc marró de fruits i flors, i marciment de llavors, brots joves i fulles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina