Les cimodoceàcies

Una fanerògama marina força freqüent a la Mediterrània i a les costes occidentals d’Àfrica és Cymodocea nodosa, el nom de la qual prové d’una nimfa de les aigües de la mitologia grega. Viu en substrats submergits sorrencs o fangosos i a fondàries que poden arribar als 15 m i floreix entre l’abril i el setembre, encara que les flors no són visibles perquè resten dins les beines de les fulles.

Javier Romero

Formen part d’aquesta família cinc gèneres i una quinzena d’espècies de les mars tropicals i subtropicals. A les nostres costes es troba Cymodocea nodosa, espècie dioica de rizoma fi, llarg i sarmentós. Les tiges són reptants i porten les fulles de base embeinadora en dues fileres verticals. Les flors són unisexuals i terminals; les masculines tenen dos estams units dorsalment i, de fet, s’han d’interpretar com una inflorescència amb dues flors estaminades. El pol·len, com a la família precedent, es desprèn en cadenetes. Les flors femenines tenen dos pistils monocarpel·lars, amb dos o tres estigmes linears i llargs. Els fruits són dos aquenis comprimits. Les cimodoceàcies semblen relacionades filogenèticament amb les zanniquel·liàcies, raó per la qual alguns autors les inclouen dins d’aquella família.