Resultats de la cerca
Es mostren 6357 resultats
Llogari Picanyol i Pla
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…
Ignasi Armengou i Torra
Periodisme
Periodista i editor.
Estudià lleis Fou un dels principals activistes culturals de la Manresa de les dècades del 1910 i el 1920 Hi fundà la revista Cenacle 1915-17, on signava J de Riudor o Marc Auleda , i el setmanari Jovent Collaborà a Ciutat 1926-28 i dirigí el diari El Pla de Bages També collaborà al setmanari barceloní Mirador , a Justícia Social amb el pseudònim Màrius Vidal , i a La Publicidad , on promogué una secció en català Fundà les Edicions Diana 1925-27, on publicà el primer llibre de Josep Pla, Coses vistes 1925 El 1926 escriví un assaig sobre Joyce, autor que influí en algunes obres de Millàs-…
,
Javier Fesser Pérez de Petinto

Javier Fesser Pérez de Petinto
© Academia de Cine Español/Pipo Fernández
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999 Seguiren, a més dels curts La sorpresita…
Narcís Fages i de Romà
Agronomia
Dret
Publicacions periòdiques
Literatura catalana
Jurisconsult, agrònom i publicista.
Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles El Bien del País 1845-49 i La Granja 1850-55, diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles entre els quals destaquen La filoxera y la zona de incomunicaciones , Higiene rural , El pagès bruixot , i, sobretot, Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat Fou el defensor d’ Abdó Terrades en el procés de Figueres del 1842 El seu fill, Carles Fages i de…
,
Milij Aleksejevič Balakirev
Música
Compositor i pianista rus.
Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…
Miquel Rovira i Serrabassa
Música
Organista i compositor català.
Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…
Bernard Greenhouse
Música
Violoncel·lista nord-americà.
Es diplomà a la Juilliard School el 1938 Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954 Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987 Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797 El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques Rebé nombrosos…
William Christie
Música
Clavecinista i director d’orquestra nord-americà.
Estudià piano i orgue Entre el 1962 i el 1966 estudià història de l’art a la Universitat de Harvard, on acompanyà sovint l’agrupació vocal Harvard Glee Club Posteriorment estudià a Yale i el 1970 començà a ensenyar musicologia a la Universitat de Dartmouth New Hampshire i fundà un Collegium Musicum instrumental i vocal Ha format part de diversos conjunts de música antiga a Europa i el 1978 fundà Les Arts Florissants, amb el qual ha realitzat nombroses gravacions, que van des del Renaixement fins al repertori clàssic Ha enregistrat obres inèdites de GF Händel o GP Telemann, i ha estat un…
Cesar Mora Martínez
Automobilisme
Periodisme
Periodista i dirigent esportiu vinculat a l’automobilisme.
Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents aspectes del…
Francesc de Paula Oller
Literatura
Periodisme
Advocat, escriptor i periodista.
Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “El Legitimista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina