Resultats de la cerca
Es mostren 5248 resultats
Escola Superior de Música de Catalunya
Música
Centre de formació musical de grau superior.
És l’únic centre d’iniciativa pública a Catalunya facultat per a impartir el grau superior de música, equivalent a una llicenciatura universitària Inicià les seves activitats el curs 2001-02 amb 117 alumnes, en una seu provisional, fins que el 2004 ocupà les installacions definitives al complex de l’Auditori de Barcelona Ofereix titulacions en deu àmbits jazz i músiques modernes, música antiga, música clàssica i contemporània, música tradicional, teoria i composició, direcció, musicologia, pedagogia, sonologia i promoció i gestió El violinista Gerard Claret , que s’encarregà de…
Laia Rosa Lorente

Laia Rosa Lorente
FEDERACIÓ CATALANA DE KORFBAL / DAVID GRAU
Corfbol
Jugadora i entrenadora de corfbol.
Debutà a la Lliga Nacional amb el Club Korfbal Vallparadís de Terrassa 2006, on s’havia iniciat Guanyà una Copa de Catalunya 2007, una Lliga 2011 i dues vegades l’Europa Shield 2009, 2011 Amb la selecció catalana ha disputat el Campionat del Món sub-16 2006, sub-19 2007, sub-23 2008, 2012, i el d’Europa sub-21 2011 i absolut 2009, 2011, 2012 Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa absolut 2016
diatexita
Geologia
Roca formada pel procés de diatèxia o anatèxia d’alt grau.
L’elevat grau de fusió assolit fa que aquestes roques continguin una proporció elevada de material de composició granítica
sensible
Música
Setè grau de les escales majors i menors, quan és a distància de 2a m de la tònica.
En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en…
mariscal | mariscala
Militar
En certs països (com França, Itàlia i Rússia), grau suprem de la jerarquia militar.
En altres països com Alemanya, Anglaterra, Àustria-Hongria i la Rússia tsarista, aquest grau correspongué, o correspon actualment, al mariscal de camp , el qual, a Espanya, fou creat per Felip V com a superior als de coronel i brigadier, però el 1889 hom el substituí pel de general de divisió El distintiu del grau ha estat, de vegades, el bastó de mariscal
dominant

Exemple 1 - F. Mendelssohn: Sinfonia núm. 4 ’italiana', II Andante con moto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
El cinquè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 5) i l’acord tríada perfecte major format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana V).
La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’…
Acteón
Cinematografia
Pel·lícula del 1965; ficció de 75 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ X Films Madrid ARGUMENT Acteó , de Publi Ovidi GUIÓ JGrau FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Augusto Lega, Miguel Narros MUNTATGE Rosa GSalgado MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Felipe Fernández INTERPRETACIÓ Martin Lasalle, Claudia Gravy, Pilar Clemens, Juan Luis Galiardo, Ivan Tubau, Nieves Salcedo, Virginia Quintana, Guillermo Méndez ESTRENA Barcelona, 13061967, Madrid, 31101968 Sinopsi Recreació moderna del mite d’Acteó i Diana o Àrtemis que es desenvolupa en diversos plans narratius i amb dues actrius alternant-se en el paper de Diana El film…
màster
Educació
A les universitats anglosaxones, grau acadèmic intermedi entre els de batxiller i doctor.
És una pervivència del grau de mestre en arts, propi de les universitats europees medievals
subtònica
Música
El setè grau de l’escala quan no té les característiques d’una sensible.
El setè grau natural del mode menor sol natural en la tonalitat de la menor, per exemple queda a distància d’un to sencer respecte de la tònica, cosa que fa impossible si més no en la tonalitat tradicional que pugui actuar com a sensible i resoldre a la tònica La seva tendència melòdica és el descens de to En el mode major, el setè grau és a distància de semitò de la tònica i és per naturalesa una sensible, però pot ser considerat també una subtònica si forma part d’un disseny melòdic descendent o si apareix en alguna situació en la qual no hagi de resoldre a la…
supertònica
Música
El segon grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 2) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana II), anomenat així per ser el grau immediatament superior respecte de la tònica.
En ambdós modes es troba a distància d’un to sencer re, per exemple, tant en do M com en do m Sobre la supertònica es forma un acord perfecte menor en el mode major i un de disminuït en el mode menor o perfecte menor, si s’usa l’escala menor melòdica La supertònica és també la fonamental de l’acord de dominant de la dominant En algunes ocasions el segon grau es rebaixa, per exemple per a formar l’acord de sexta napolitana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina