Resultats de la cerca

Quatre anys després, aconseguí reunir uns 7 000 títols i es regia per un consell assessor format per JM Bricall, I Molas, J Termes i J Fontana S’especialitzà sobretot en la documentació referent a l’etapa republicana i a la guerra civil, tot i que inclogué altres fons documentals com la collecció de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona Després de la mort del seu promotor, el 1994 quan posseïa més de 60 000 volums i importants colleccions documentals, passà a mans públiques per mitjà d’un conveni amb l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona Aleshores, juntament amb el fons del Centre d’…

Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins…

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…

El monestir fou edificat l’any 495 per l’emperador Xiao Wen 471-500, de la dinastia Wei del nord Documents històrics assenyalen que després de la seva fundació esdevingué un centre de pràctica i estudi del wushu i de la boxa shaolin A mig camí entre una figura real o llegendària, un monjo anomenat Bodhidarma segle VI desenvolupà un seguit de cent moviments de boxa, per tal de mantenir la bona salut dels monjos del monestir A finals de la dinastia Sui 581-618, el monestir de Shaolin era un centre conegut per la qualitat del wushu que s’hi practicava, que en distints períodes varià en estil i…

En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones…

Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però que li donaren…

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari…

Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot amb tendència a resumir l’original, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència de la pressió editorial Deixà inèdits, entre altres treballs històrics, uns Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona , en…

Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics,…

De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…