Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Vilatge de Caplloc (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522279 Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304 Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest vilatge i jaciment arqueològic fou…
Santa Eugènia d’Argolell (Anserall)
Art romànic
Situació Església parroquial ampliada amb un campanar i un cos lateral destinat a capelles i sagristia ECSA - M Anglada L’església parroquial de Santa Eugènia és al cim del poble d’Argolell dins d’una vall a l’est d’Asnurri i al sud-est de Civís, a la vora esquerra del barranc d’Argolell, que aflueix per la dreta a la Valira Mapa 34-10215 Situació 31TCG725995 S’hi va per un camí que surt al començament de la carretera que porta a Sant Joan Fumat i Ars des de la Farga de Moles, prop de la duana amb Andorra El trajecte és de 3 km des que es deixa la carretera de la Seu a Andorra MAB Història La…
Els pelmatozous fòssils
Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven originalment d’…
Neró
Història
Emperador de Roma (54-68 dC).
Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors Aviat, però, es palesà la realitat del fet…
Corredor Mediterrani
Nom que rep l’eix d’intercanvis centrats en la costa mediterrània de la península Ibèrica des d’Algesires amb la resta de la Unió Europea, molt especialment vers el nord i la meitat est del continent.
És format, principalment, pels territoris coneguts amb la designació Euroregió de l’Arc Mediterrani acrònim d’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que comprèn Catalunya , el País Valencià , les Illes Balears , Múrcia i la part oriental de la comunitat autònoma d’ Andalusia , a Espanya, Andorra i la regió Llenguadoc-Rosselló , a França El potencial d’aquests territoris, identificat ja als anys trenta, prové sobretot per la contigüitat del País Valencià, Catalunya i les Balears, que generen prop del 40% del PIB producte interior brut de l’Estat espanyol i el 50% de les exportacions Tot…
hitita
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, segons els texts de les colònies comercials assíries de Capadòcia, entrà a Anatòlia a l’inici del II mil·lenni aC i s’establí al sud del país dels ḫatti.
En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que…
retrat
Retrat d’home , del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479), els retrats masculins del qual són un aspecte molt notable de la seva producció artística
© Corel Professional Photos
Art
Representació d’una persona mitjançant la pintura, la fotografia, l’escultura, etc.
El retrat que hom pot considerar més antic és el de Gudea, a Mesopotàmia A Egipte el retrat representava personatges reals, bé que supeditant-los a lleis de simetria i frontalitat i estereotipant les faccions El retrat grec, malgrat que idealitzat, adquireix el seu més alt nivell a l’època hellenística El retrat romà és marcadament realista, com es pot observar en els nombrosos busts i estàtues conservats Hom no pot tornar a parlar de retrats pròpiament dits fins al segle XIII, en què apareixen els primers indicis, principalment en els retaules representació en molts casos dels donants i que…
arbre

Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
Pont del monestir (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Pont que unia la vila amb el monestir, amb els brancals medievals i l’arc central refet Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El sector inferior del nucli antic de Gerri queda centrat per la placeta de Sant Feliu i tot un seguit de petits carrerons que de forma tortuosa davallen cap al riu, on cal travessar per l’únic pont existent si es vol accedir a l’altra riba on s’aixeca l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG407876 Pont Aquest pont, que com hem dit és l’únic pas per on des del poble es pot accedir al sector del monestir,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina